Publicitat
Publicitat

LA CONSTITUCIÓ DELS AJUNTAMENTS

El teixit associatiu anuncia bel·ligerància si el nou alcalde posa en perill la convivència

Aquesta és la Badalona que ha de governar García Albiol

No hi ha cap entitat a Badalona capaç d'aglutinar més ciutadans, per diferents que siguin les seves conviccions polítiques, que la Penya. Entre els 5.500 socis del Joventut s'hi suma Xavier García Albiol, que va ser exjugador del planter verd-i-negre. Va pensar a estripar el carnet d'abonat quan la Penya va donar suport al manifest Ens agrada Badalona , ordit pel teixit associatiu i personalitats de la ciutat, un text que rebutjava el missatge que propugnava el líder del PP. Per compensar aquell rebuig, que també li devia provocar enuig, el dirigent popular va centrar-se en la precampanya. Des d'aquell 28 d'octubre del 2010, García Albiol va prémer l'accelerador. Set mesos després, avui l'alcaldia serà seva.

A Badalona, l'impacte de la immigració no és l'únic factor que explica que la ciutat s'hagi entregat al PP que més carrega cap a la ultradreta. Els populars han maldat per obtenir la primera gran conquesta a Catalunya i han aprofitat el desgast del PSC després de tres dècades al timó, un esgotament del relat que també ha arrossegat els socis de govern (CiU, ICV-EUiA i ERC). La Badalona que rep García Albiol és una ciutat que s'ha d'acabar de cosir, en la qual la distància entre el centre i els barris perifèrics no és només física. Les desigualtats socioeconòmiques han fet que la separació entre les dues Badalones vagi més enllà del pas de la C-31, per molt que la xarxa associativa sigui sòlida, les actuacions municipals pivotessin en la direcció d'enfortir la convivència i hagin arribat inversions de fora.

En barris com la Salut, Llefià, Artigues o Sant Roc, que van créixer amb la primera immigració i ara han assumit la segona tongada de nouvinguts, molts ciutadans no han trobat les respostes àgils que buscaven. I, sense sentir-se interpel·lats, han abraçat la promeses d'Albiol perquè el seu altaveu hi ha arribat més ràpid que els recursos per llimar, per exemple, els problemes de convivència a les escales de veïns.

Les queixes es propaguen més ràpid que les solucions. L'alcalde electe, que governarà en minoria gràcies a la inhibició de CiU, ha posat el dit a la llaga per alimentar la sensació d'inseguretat i de competència pels serveis públics. "El que s'ha saltat les regles és el que ha rebut el premi més gros", sintetitza Marcel Mauri, president d'Òmnium.

Les dues Badalones

"El nou alcalde es trobarà un teixit social fort, solidari i compromès, que no s'aturarà i que intentarà fer més gran l'espai per a la convivència, encara que l'Ajuntament vagi en una altra direcció", explica Dolors Sabater, portaveu de Badalona Som Tots, una plataforma que aglutina 120 entitats locals. "L'arribada d'Albiol al govern ens agafa preparats, perquè la xarxa associativa ha començat a escurçar la distància que separa les Badalones", exposa Mauri, que recorda que la "feina de formiga" vol temps. "Badalona encara té assignatures pendents, però ha d'evitar la temptació d'indignar-se i de caure en l'enfrontament, perquè la prioritat és curar una lesió social, la de la gent que no se sent còmoda", relata Oriol Lladó, que va ser president d'Òmnium i ha liderat el grup Accent, convertit en opció política en els últims comicis.

Però la tasca que han fet i volen fer les associacions en el terreny de la integració té el perill de quedar orfe de suport municipal. El PP ha marcat una altra direcció durant la campanya. Per exemple, ha apostat per desmantellar la Unitat de Convivència (UCO) i la Unitat de Civisme (UCI) de la Guàrdia Urbana. "Confio que Albiol no faci tot el que ha promès", explica un badaloní actiu al barri de la Salut Alta, un dels sectors en què l'Ajuntament no ha estat capaç de fer visible el seu full de ruta. Les entitats no toleraran que es menystingui l'aprenentatge del català. Entenen que la llengua és clau per cohesionar una ciutat amb un centenar de nacionalitats.

Quan el problema és la crisi

"Hem hagut de demanar a l'Ajuntament que desmentís rumors que s'escampaven i, a partir d'ara, serà García Albiol qui haurà d'aportar solucions", recorda Salvador Figuerola, president de l'Ateneu de Sant Roc, que mobilitza 450 voluntaris per corregir les desigualtats socials. Perquè a la tercera ciutat de Catalunya, que ha acollit més de 30.000 estrangers en els últims quinze anys, els que trepitgen el carrer no parlen de conflictivitat amb la immigració sinó de problemes associats a la pobresa i l'exclusió social, de desocupació i de falta d'oportunitats.

Ho retrata el president d'Òmnium: "Als barris que acumulaven atur hi ha arribat la immigració que no ha trobat lloc a Barcelona, perquè és una ciutat més cara, i el PP ha estat hàbil per aprofitar l'impacte de la crisi. Però en molts d'aquests barris hi plou sobre mullat, perquè ja tenien problemes abans".

Entre els maldecaps hi figuren les situacions d'infrahabitatge, que l'Ajuntament ha intentat corregir -l'anterior equip de govern ha detallat que el nombre de pisos sobreocupats s'ha reduït de 150 a 50 en els últims quatre anys. I és que els recursos en matèria urbanística, d'acollida i d'inserció laboral -vehiculats en el projecte de la llei de barris o l'últim pla de cohesió presentat per la Generalitat i l'Estat- són l'únic camí per corregir la percepció dels veïns queixosos. "El que ens fa ciutadans diferents és el factor socioeconòmic i aquesta és la barrera que hem de superar", sentencien des de Badalona Som Tots.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT