Publicitat
Publicitat

"Aquestes mesures seran un altre fracàs"

Atrapats "Els crèdits serveixen per pagar crèdits i com més diners tornem, més creix el deute" Europa "Barroso i Merkel tracten Grècia com si fos una colònia de Brussel·les"

Epaminondas Marias (Salònica, 1957) s'ha passat anys explicant el funcionament de les institucions europees als estudiants de ciències polítiques de la Universitat de Creta. L'any passat va protagonitzar amb el cantautor Mikis Teodorakis grans manifestacions contra el primer pla de rescat de Grècia i ara es planteja la formació d'un nou partit polític que rebutgi els plans d'austeritat.

El pla d'austeritat que ha aprovat avui el Parlament ajudarà Grècia a sortir del pou?

No. Serà un fracàs, com ho va ser el primer pla de rescat, que es va aplicar l'any passat. La recepta de reduir salaris i pensions i retallar la despesa social de l'Estat no ajudarà l'economia: al contrari, la gent tindrà menys recursos i això suposarà menys beneficis per a les empreses i menys impostos per a l'Estat. Amb el primer pla, l'atur ha passat del 7% al 16% i ara seguirà pujant.

Però Grècia ha rebut molts diners de la UE i l'FMI.

Sí, uns 53.000 milions d'euros. Però han estat en forma de crèdits específics que bàsicament han servit per pagar préstecs anteriors. Si aquests diners s'haguessin invertit a fer funcionar l'economia, hi hauria hagut un creixement i s'haurien sanejat les finances públiques. Però no ha estat així: els crèdits han servit per pagar més crèdits i com més diners tornem, més augmenta el deute. Amb el pla d'austeritat, l'Estat encara tindrà menys diners i s'haurà d'endeutar més. A més, també es preveu un paquet de privatització del patrimoni públic que serà desastrós, en un moment en què el valor de les empreses públiques al mercat ha caigut un 70%.

Defensa que no es pagui el deute?

Si parlem del deute, parlem de tot. Alemanya encara deu a Grècia les reparacions de guerra i un crèdit que l'ocupació nazi va exigir al banc nacional: són 162.000 milions d'euros, la meitat del deute públic grec. El que dic és que no s'ha de pagar el deute onerós. Dues terceres parts del deute corresponen a la compra a empreses alemanyes i franceses de productes que no necessitàvem i que es pagaven precisament amb els crèdits de la UE. Va ser un escàndol la compra de trens elèctrics a Siemens, que no podien funcionar a Grècia perquè no teníem les infraestructures necessàries.

Parla de corrupció?

Diverses investigacions parlamentàries han demostrat el finançament fraudulent tant del Pasok com de Nova Democràcia, que rebien diners de grans empreses franceses i alemanyes. La corrupció forma part del sistema polític grec.

L'economia grega es pot permetre un sector públic tan gran?

Només cal veure les xifres del pressupost: el 50% es destina a pagar crèdits i interessos i només el 30% a pensions i els sous dels funcionaris.

Hi ha un divorci entre la gent i les institucions?

Els partits majoritaris, el Pasok i Nova Democràcia, no poden ser part de la solució, perquè han estat part del problema. La gent vol un canvi i surt al carrer a manifestar-se contra un pla d'austeritat. La resposta és a cop de gasos lacrimògens.

Papandreu ha anunciat un referèndum al setembre.

Crec que només és una trampa. Ho plantejarà com un referèndum per legitimar-se al poder, perquè al carrer està molt qüestionat. Aquest govern ha perdut tota la confiança.

Els plans de rescat han canviat la imatge de la UE?

El poble grec és europeista, però creu en una Europa solidària. El que veu la gent és una Europa que es comporta no com una unió de pobles, sinó com un creditor. El president de la Comissió Europea, Durão Barroso, i la cancellera Angela Merkel tracten Grècia com si fos una colònia de Brussel·les.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT