MadridRubalcaba no s'hi va atrevir. No va fer res per complir el mandat de la Junta Electoral de Madrid, que havia denegat el permís a la concentració argumentant que podia influir en la llibertat de vot. Milers de persones indignades no van tenir cap problema a aplegar-se a la Puerta del Sol de Madrid a partir de les vuit del vespre per cridar lemes contra el sistema econòmic i polític. Mig miler de policies, situats darrere d'una desena de furgonetes i als accessos, seguien esperant instruccions a la mitjanit. Des d'Interior havien denunciat que es podien cometre milers de "delictes electorals", i és el que va passar. Eduardo Martínez, un portaveu dels concentrats, resumia la situació: "Estem guanyant perquè no ens fan fora".
El moviment s'està reforçant cada dia que passa. La concentració d'ahir va ser més multitudinària que la d'abans-d'ahir. I entre l'una i l'altra s'ha alçat un vertader campament a la cèntrica plaça madrilenya que la policia no ha fet res per evitar. No es tracta només de cartrons, sacs de dormir i tendes de campanya, sinó que van portar taules, cadires, matalassos i fins i tot sofàs. Preveien que avui arribarien banys mòbils. I es fan forts perquè veuen que el que fan té ressò als mitjans internacionals, però sobretot perquè reben la solidaritat dels veïns. Alguns els deixen la dutxa o els deixen les seves mantes. I d'altres els van servir xocolata desfeta amb xurros per esmorzar, o entrepans, macarrons i una favada per dinar.
El que passa a Barcelona és diferent del que passa a Madrid. Potser perquè la plaça de Catalunya és gran, mentre que les persones de la Puerta del Sol, més petita, no es poden esquivar. La reacció era homogènia. Durant el matí i de manera espontània, turistes, jubilats, executius, estudiants o aturats, sense haver-ho previst, perdien la por a parlar amb un grup de desconeguts sobre la utilitat del vot en blanc, la situació econòmica, el rescat dels bancs, el bipartidisme o la possibilitat que totes les lleis hagin de passar per referèndums.
La Fatima és una marroquina que fa 25 anys que és a Madrid. Semblava perduda. Mirava a una banda i a l'altra. Veia centenars de persones sota lones blaves aguantades amb pals i fanals. "Ah! És el mateix que passa a l'Àfrica!", va descobrir més tranquil·la. Treballa dotze hores al dia, com una "esclava", en una empresa de neteja. Ho té clar: "Espanya va de mal en pitjor". Abans d'acomiadar-se dels tertulians va dir que volia unir-se "una mica a això". Més enllà, un home gran deia que el problema eren "els 7 anys de ZP". "Que no, que són els 30 de democràcia en què no s'ha pogut opinar", li van respondre. "Aquí fem el debat que no fan els polítics", va resumir un dels que hi havien fet nit.
El nucli dur del moviment són una trentena de persones que participen en les assemblees. Una d'elles és la Noelia, llicenciada i a l'atur, i el seu nòvio, empresari, procedents de Pamplona. Estan disposats a quedar-s'hi fins a les eleccions generals de l'any vinent, si cal. Marxaran quan "s'hagi produït el canvi". L'organització del campament d'un moviment que no vol tenir cap líder s'ha fet a través de comissions, que es reuneixen diverses vegades per tractar els assumptes del dia a dia. Sobre què volen, el debat de moment s'encalla en la concreció.
