DEBAT REPUBLICÀ
Crònica 01/10/2011

"Ara podem tornar a anar amb el cap ben alt pel carrer"

Marc Colomer
3 min
"Ara podem tornar a anar amb el cap ben alt pel carrer"

BARCELONA"Hem hagut d'abaixar el cap massa sovint... Ens n'hem sentit a dir de molt grosses, i moltes vegades amb raó. Ara almenys hem fet bé les coses i podem tornar a anar amb el cap ben alt pel carrer". Amb set regidors dels set possibles, Albert Donés és alcalde de l'Albagés, un municipi de 500 habitants de les Garrigues, i milita a ERC des del 2000. Relata de manera molt gràfica amb quin estat d'ànim arriben les bases del partit i la xarxa municipal -la que més ha aguantat el cop- el 26è congrés. És probablement el congrés més pacífic que recorden els veterans com Lluís Corominas, militant de Girona des del 1993. "El congrés del 2008 va ser el principi de la caiguda. Un continu de deslleialtats, de dins, però també dels socialistes, que ens van dur a la patacada de les eleccions al Parlament", assegura Corominas. Els militants d'ERC tenen gravat a sang i foc aquell conclave, ara ja llunyà, amb quatre candidatures enfrontades i que va desembocar en dues escissions: la de Joan Carretero i la d'Uriel Bertran. Blanca Arbell, regidora de Canet de Mar, municipi de 14.000 habitants del Maresme, s'havia afiliat un any abans per presentar-se a les municipals. Un any després, al congrés, no entenia res. Havia entrat al partit pel seu poble, no per batallar.

Portes obertes

Donés, molt crític amb la reedició del tripartit el 2006 després que el PSC expulsés ERC del Govern, recorda el dia que va ser proclamat president del partit Joan Puigcercós, principal artífex que el relleu hagi estat ara pacífic. Va fer una crida a tancar files, com un exèrcit, amb la nova direcció i va obrir les portes a qui estigués a disgust. Per Donés "allò va ser un error". "Fa l'efecte que la nova direcció torna a obrir portes, però ara perquè entri gent. No ens podem permetre més escissions", afegeix.

Els nous dirigents, encapçalats per Oriol Junqueras i Marta Rovira, van trobar-se amb una militància desmoralitzada i tipa de batalles en iniciar el procés per liderar la formació. La d'ERC ha estat una història de continus enfrontaments que han acabat repercutint en la moral de les bases, els més exposats a les crítiques a peu de carrer. Unes crítiques que, quan no eren pel soroll intern, eren per la reedició del tripartit en detriment de CiU.

El cas d'Arbell és l'exemple que la proximitat és un dels valors que millor ha sabut jugar el teixit municipalista d'ERC. A les municipals van quedar segona força a 16 vots de la primera malgrat la tempesta que queia a l'àmbit nacional i a les ciutats. Arbell creu que aquest cop les coses s'han fet prou bé. "Hem après dels errors i hem rectificat", afirma, malgrat que reconeix que també aquest cop hi ha hagut coses perfectibles. Ella, a diferència de Donés, no creu que el segon tripartit hagués estat un error: "En aquella circumstància l'havíem de fer. Ara les circumstàncies han canviat i cal un vot de confiança a la nova estratègia de Junqueras. Hem de saber-nos adaptar".

Corominas les ha vist de tots colors en dues dècades. Ell ho planteja en termes de lleialtat: "Quan la majoria ha parlat, hem de remar tots en la mateixa direcció". Creu que, amb el tripartit, "ERC va fer un gran sacrifici en benefici de la cohesió, per la Catalunya un sol poble . Fent Montilla president ningú ens podrà retreure que els independentistes siguem excloents", reflexiona.

Els tres militants coincideixen que el perfil de polític atípic que transmet Junqueras "agrada" ja no als afiliats, sinó a antics electors decebuts que havien renegat de les sigles. "Em trobo gent que té ganes de tornar a votar ERC. Feia molt temps que això no em passava", hi afegeix Donés.

Sense por de refer ponts

A cap d'ells escapa el canvi de rumb estratègic que la nova direcció (que ja mana de fa dies) està imprimint sense contestació interna significativa i que s'ha fet evident en el debat de política general amb l'acostament a CiU en temes com el pacte fiscal. Coincideixen que "no ha de fer por" fer pinya si porta avenços en el camí de la sobirania. El cert és que les bases republicanes i les de CiU fa mesos que van refer ponts, sobretot després de trobar-se treballant plegades en les consultes per la independència. "És hora de sumar", coincideixen tots. "Els avantpassats s'ho mereixen", conclou Arbell.

stats