Publicitat
Publicitat

Arafat i Rabin, de les armes a la pau fallida Obama, la guerra a Líbia Kissinger, padrí de dictadors llatinoamericans Kouchner, la intervenció armada humanitària

"És una crida a l'acció", va dir sorprès el president dels Estats Units, Barack Obama, en el moment de rebre la notícia que era premi Nobel de la pau el 2009. El que no sabia el líder nord-americà és que l'acció el portaria en menys de dos anys a liderar una intervenció militar. Des de l'inici de la legislatura, el president nord-americà ha augmentat els efectius a l'Afganistan, ha matat el cap d'Al-Qaida, Ossama bin Laden, i ha orquestrat la guerra a Líbia, entre d'altres.

Després de fer una campanya meteòrica per arribar a la Casa Blanca i crear l'imaginari d'un Martin Luther King o Mahatma Gandhi -a qui no se li va concedir el premi Nobel- del segle XXI, el president nord-americà es va convertir en una figura amb un potencial inimaginable. Però va deixar-se obert el camí als problemes. "La guerra té un rol important en la preservació de la pau", va voler aclarir durant el discurs en l'entrega del guardó a Oslo.

Es tracta del quart president dels Estats Units que recull el Nobel de la pau, després de Woodrow Wilson, Theodor Roosevelt i Jimmy Carter. És el país que ha rebut més guardons. Un total de 10 alts càrrecs l'han recollit, tots ells tot i haver participat en guerres.

Tant el palestí Iàsser Arafat com l'israelià Yitzhak Rabin van ser homes d'armes en la seva joventut. Defensors exhausts de la causa dels seus pobles, van matar i van passar temps a la presó per les seves accions. Però tot i les rivalitats, els dos líders van signar el 1993 els Acords d'Oslo, cosa que els va donar, junt amb l'israelià Shimon Peres, el Nobel de la pau l'any següent. Les seves polítiques no han tingut continuïtat a la regió.

Com a diplomàtic francès, Bernard Kouchner sempre ha defensat les guerres humanitàries. El 1971 va cofundar Metges Sense Fronteres i l'organització va rebre el 1999 el Nobel per "ser pioners en l'organització humanitària en diversos continents". Durant els períodes al govern, com a ministre, Kouchner va defensar la intervenció a l'Iraq i se'l relaciona amb diferents delictes d'extorsió a l'Àfrica, com també impedir una investigació sobre tràfic d'òrgans a Kosovo.

El 1973 es va concedir el premi Nobel de la pau al secretari d'Estat nord-americà Henry A. Kissinger per les negociacions de pau per acabar amb la guerra al Vietnam. Unes negociacions que no van portar enlloc i que van fer que el seu company de guardó, l'interlocutor vietnamita Le Duc Tho, el retornés. Però Kissinger no ho ha fet mai, malgrat les investigacions que l'han relacionat amb diversos cops d'estat a l'Amèrica Llatina: va donar suport a la junta militar de l'Argentina i a l'operació Còndor a Xile.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT