Publicitat
Publicitat

Arcadi Oliveres: "No sabia que volien barrar el pas als diputats"

Amenaçat S'ha convertit en una de les cares més properes als 'indignats' després de llegir el manifest del 15-M i de participar en diversos actes de l'acampada. Arcadi Oliveres va tornar a ser ahir el centre d'atenció per l'amenaça de Puig de denunciar-lo

Crític com sempre, l'economista i activista Arcadi Oliveres, tot i rebutjar el bloqueig al Parlament i qualsevol acció violenta, va repartir dimecres dards a la gestió del Govern i a determinades actuacions policials. Ahir el conseller d'Interior, Felip Puig, aprofitava la seva declaració pública per dir que el Govern estudia denunciar-lo per calúmnies als Mossos.

Com va rebre la notícia de la possible denúncia?

Amb sorpresa i tranquil·litat, perquè no hi ha cap base ni cap raó que la justifiqui. Jo en cap moment vaig calumniar els Mossos d'Esquadra i encara menys la seva actuació en el dispositiu de dimecres al Parlament, perquè senzillament no hi vaig ser. Em vaig limitar a fer una exposició històrica de fets que sí que he presenciat, en què algunes persones a sou del dispositiu van contribuir a encendre els ànims dels manifestants. Em vaig referir a dos casos concrets previs al desplegament dels Mossos a Barcelona.

Quins casos?

La manifestació contra la cimera prevista del Banc Mundial a Barcelona de l'any 2001 i la de l'any sengüent amb motiu de la cimera de la Unió Europea a Barcelona. Totes dues amb dispositiu de la Policia Nacional i amb gent infiltrada trencant vidres i encenent els ànims. No és res estrany, una tàctica bèl·lica habitual que consisteix a atacar-se a un mateix per després poder atacar l'enemic. Ho vam veure, per exemple, durant la Guerra de Cuba, quan els mateixos cubans van atacar el seu vaixell per tenir un pretext. És pura estratègia.

Manté el seu suport als indignats ?

Estic molt a favor de les seves lluites, però hi ha dues coses que rebutjo. D'una banda, l'acció de bloquejar el Parlament i, de l'altra, qualsevol forma de violència. Ara, també crec que no podem agafar la part pel tot i quedar-nos només amb la violència d'uns quants. Els 15 o 20 que van respondre amb violència són un percentatge ínfim entre els milers i milers de persones que s'han mobilitzat aquests dies.

Però vostè va particiar en l'acte previ al bloqueig del Parlament.

Sí, i potser vaig pecar d'innocent, però vull remarcar que en cap moment vaig tenir coneixement del que s'estava tramant. No sabia que el volien bloquejar. Vaig anar-hi a fer una xerrada, que és el que faig habitualment, però no vaig assistir a les assemblees. De fet, no he assistit a cap de les assemblees.

Què destacaria dels indignats ?

El que més m'agrada és la seva capacitat de reacció, de trencar un ensopiment imperant davant d'una situació de crisi que ha condicionat el seu sou, els seus contractes, la capacitat d'accedir a un habitatge, cobrar una pensió...Una de les coses que més m'ha atret d'ells, a banda de la valentia de dir prou, és la manera com han funcionat. No han tingut pressa. Han entès que era més important aprendre i fer una tasca pedagògica. Crear debats interns abans de fer grans declaracions. Amb l'única excepció del que va passar dimecres a les portes del Parc de la Ciutadella, la seva manera de fer ha estat exemplar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT