The New York Times / Buenos AiresSobre una onada imparable de prosperitat econòmica, la presidenta de l'Argentina, Cristina Fernández de Kirchner, va ser reelegida diumenge en el càrrec amb la voluntat de continuar la dinastia política que va començar amb el seu difunt marit, l'expresident Néstor Kirchner.
Fa menys de dos anys, a Cristina Fernández li hauria semblat una possibilitat remota guanyar un segon mandat de quatre anys. El seu estil combatiu, escalfat per una disputa sobre impostos a les exportacions agrícoles, va fer caure els seus índexs de popularitat per sota del 30 per cent. Els economistes van pronosticar la mort del model econòmic orquestrat pel seu marit basat en els subsidis per ajudar el país a recuperar-se del col·lapse econòmic del 2001, i la inflació creixent i les acusacions de manipular les estadístiques econòmiques van ennuvolar les seves perspectives.
Però diumenge, un any després de la mort del seu marit d'un atac de cor, les perspectives de Cristina Fernández, la primera presidenta electa de l'Argentina, van fer un gir polític de 180 graus. Amb el 98 per cent escrutat, ella encapçala el recompte de vots amb el 54 per cent, mentre el seu rival més pròxim, Hermes Binner, del Front Ampli Progressista, es quedava amb el 16 per cent. En un discurs diumenge a la nit a la Plaza de Mayo, Cristina Fernández va fer una crida a la unitat nacional i va donar les gràcies a "la multitud de joves" que li van donar suport.
L'economia argentina, en auge
L'economia va ser el tema estrella de les eleccions. En molts sentits l'Argentina està en auge: l'economia s'espera que creixi un 8 per cent aquest any -el creixement més ràpid a l'Amèrica Llatina-, l'ocupació ha arribat a nivells rècord, i la taxa de pobresa s'ha reduït en més de la meitat des del 2007, segons el govern.
El país es continua beneficiant d'una important despesa pública, dels alts preus de les matèries primeres i de la forta demanda de la Xina dels seus productes agrícoles, especialment soja.
Tot i això, reelegint Cristina Fernández, de 58 anys, sembla com si els votants no haguessin volgut veure que hi ha alguns signes preocupants. La inflació s'ha disparat a més del 20 per cent l'últim any, i només Veneçuela supera l'Argentina en creixement de preus entre les principals economies de l'Amèrica Llatina, segons els analistes. I el govern ha continuat governant amb mà dura i poca tolerància per als opositors, incloent-hi els mitjans de comunicació. Alguns candidats de l'oposició van intentar posar el focus en aquestes qüestions, però no van aconseguir traduir aquestes inquietuds en vots.
"Aquestes eleccions semblen desafiar realment les regles normals de la política", assegura Michael Shifter, president de l'organització Diàleg Interamericà a Washington. "Però això és el que passa quan les coses van bé en l'economia i hi ha escasses alternatives".
El govern argentí insisteix que la taxa d'inflació és inferior al 10 per cent, però el Fons Monetari Internacional i economistes independents diuen que les dades del govern no són fiables. La disputa ha tingut poc impacte entre els votants perquè els salaris han crescut al mateix ritme que la inflació i gràcies també a les bones relacions que manté el govern peronista amb els líders sindicals.
