Arguments mediàtics a la carta

El diputat de la UMP -el partit de Sarkozy- Bernard Debré no és l'únic polític francès ni l'únic ciutadà d'aquí i d'allà que ha vist trontollar les seves opinions davant de l'assumpte de l'excap del Fons Monetari Internacional (FMI), Dominique Strauss-Kahn, i si un dia mossegava clavant amb escarni tota la dentadura, ara passa cotó fluix per la ferida. "El dia que sortiu de la presó -va escriure arran de la detenció del director de l'FMI i adversari polític- no us justifiqueu, calleu, desapareixeu. Heu estat un farsant, un obsés sexual, una estafa intel·lectual. Heu embrutat el vostre país. Només us puc desitjar que us guariu: existeixen medicaments per als delinqüents sexuals".

Al cap de poques setmanes, el diputat (entenem que un diputat hauria de ser una persona honorable) esborrava aquest comentari del seu blog (tot i que de la xarxa no l'ha pogut esborrar, i el diari digital Mediapart ofereix una relació extensa de com les seves paraules s'han multiplicat a través del ciberespai), i reconeixia que s'havia precipitat en les seves opinions "excessives" tot justificant-se: "He estat enganyat com tants d'altres pel que se'm va explicar en directe des de Nova York". Enganyat pel que diuen en directe; el que diuen un dia, que l'endemà pot dir ser el contrari, també en directe.

El que diuen els altres

El diputat Bernard Debré és, certament, un home del nostre temps. Els fets tenen poca importància. Les opinions, els debats, les emocions, les condemnes, la ràbia, no cal que les apuntalin els fets. Amb el que es diu o el que diuen els altres ja n'hi ha prou per construir la idea del dia. Històries que es poden desconstruir el mateix vespre, i despertar l'endemà amb nous argumentaris. És igual que siguin completament diferents i no ens ha de sorprendre la seva incoherència, ja que les idees i els argumentaris de l'univers mediàtic ja fa anys que no tenen història i que s'escriuen a la carta.

Perquè, finalment, ¿què va passar a la suite 2806 de l'Hotel Sofitel, de Nova York, el dia 14 de maig, entre la noia de la neteja, Nafissatou Diallo, de 32 anys, i Dominique Strauss-Kahn, de 62 anys, director de l'FMI, aspirant a la presidència de la República Francesa? ¿Ho sabrem algun dia?

Quan DSK va ser detingut d'una manera gens discreta i exhibit com un derrotat -un condemnat abans del judici- davant de les càmeres de televisió de tot el món, el que s'esperava d'aquella detenció era que s'expliquessin amb claredat els fets que la justificaven. Costa pensar que la policia de Nova York s'aventurés a muntar un xou d'aquestes dimensions i que gosés fer baixar de l'avió un dels homes públics més importants del món si no tenia indicis evidents sobre els motius de la seva detenció i empresonament.

Però els advocats de Dominique Strauss-Kahn ja van avisar: els fets no són importants, la nostra presa és la dona de fer feines i si aconseguim destruir la credibilitat de la presumpta víctima, el nostre client guanyarà la partida. Així, investigadors privats al servei de la defensa i periodistes d'investigació -sobretot els del diari The New York Times - es van llançar a esbrinar la vida i miracles de Nafissatou Diallo, i fins i tot van viatjar al poblet africà perdut a les muntanyes on va néixer i viure abans d'emigrar als Estats Units.

No deu ser difícil trobar algun fet obscur en la vida d'una persona que ha aconseguit viatjar des de les muntanyes de l'interior de Guinea fins als EUA i, una vegada allà, ha reeixit a quedar-s'hi amb la seva filla.

Així que aviat va saltar la bomba i el mateix descontrol acusatori que s'havia produït contra Strauss-Kahn es dirigia ara contra la guineana, acusada per alguns diaris de prostituta, com si el fet de ser prostituta -cosa que no ha estat demostrada, però que s'argumenta amb els diners no declarats que tenia al banc, cosa que sorprèn en una persona pobra- fos suficient per justificar l'agressió.

També s'ha sabut que Nafissatou Diallo va mentir per demanar els papers de l'emigració, dient que havia estat violada per soldats del seu país. I la prova que la convertiria en una persona malintencionada i manipuladora és la conversa telefònica que va tenir amb un amic guineà empresonat per tràfic de marihuana, en què ambdós van parlar en llengua peul sobre la possibilitat d'aprofitar l'embolic Strauss-Kahn per treure'n algun benefici econòmic. Una conversa que, sumada a l'existència dels comptes bancaris, ha alimentat la teoria del complot en contra del polític.

Sense que els fets pels quals va ser detingut Dominique Strauss-Kahn hagin estat explicats, l'exdirector del Fons Monetari Internacional ha recuperat, doncs, la seva llibertat a l'espera d'un judici que sembla esvair-se. Per celebrar la primera nit sense arrest domiciliari -hauríem de dir-ne "arrest- resort "- va sortir a sopar amb la dona pròpia i uns amics, i van menjar un plat de pasta italiana amb trufes.

Ara la periodista francesa Tristane Banon diu que van ser precisament la pasta i les trufes -sumades a la imatge de l'home triomfador, la seva prepotència i la humiliació de la guineana- el que la va treure de polleguera i la va decidir a denunciar-lo per l'intent de violació que ella mateixa va viure, i que fins ara no havia volgut portar als tribunals (la seva mare és del partit socialista, com DSK).

M'agradaria pensar que potser també ho ha fet moguda per l'instint del periodista que encara creu que els fets són importants, que ja n'hi ha prou de tanta tonteria i mala llet, i que encara podem pensar una mica més enllà del que ens estan explicant en directe.