Crònica 27/10/2011

Armand Balsebre: "La singularitat de Víctor Sagi era saber posar en marxa les idees"

Intens Químic perfumista, productor radiofònic, esportista, empresari, filantrop i fermament vinculat a la història del Barça, Víctor Sagi (Barcelona, 1921) sempre s'ha considerat un publicitari. Armand Balsebre ha rescatat la seva biografia

Elisenda Roca
4 min

Armand Balsebre, catedràtic de comunicació audiovisual i publicitat de la Universitat Autònoma de Barcelona, és l'autor del llibre Víctor Sagi. Historia de la publicidad (Ediciones Invisibles), una biografia lligada a la història cultural, política, esportiva, barcelonista, empresarial i creativa del nostre país.

L'arbre genealògic de Sagi és sorprenent!

Està molt orgullós de la seva família però mai en fa ostentació. Al principi, em dóna tres o quatre dades: "Sóc fill del futbolista Emili Sagi Liñán, més conegut com a Sagi Barba, i nét del baríton Sagi Barba i del dramaturg Juli Vallmitjana". Poca cosa més...

Per ser poca cosa...

Doncs vaig anar descobrint que el seu pare, que jugava amb Samitier, és un dels deu jugadors que ha marcat més gols a la història del Barça, que Moisès Broggi és oncle seu, que la seva tieta Anna M. Martínez Sagi, una dona impressionant, ja va ser directiva del Barça als anys 20, que la seva germana està casada amb un dels Pichot que van fundar, a la punta de Cadaqués, la primera colònia cultural barcelonina d'estiu, per on passaran des de Picasso fins a Salvador Dalí. El seu pare era amic de Dalí i, de petits, jugaven a futbol!

L'avi més proper va ser el dramaturg Juli Vallmitjana.

L'avi baríton estava fent gires per tot el món i l'avi Vallmitjana és el que es dedicava al seu nét Víctor. El duia al cine, orientava les seves lectures, li induïa el seu anticlericalisme, perquè ho era molt, encara que la família no ho vulgui reconèixer.

Sent el fundador del primer grup multimèdia a Catalunya dels anys 60 i 70, per què la figura de Sagi és ignorada?

M'imagino que, en aquest món d'enveges, hi havia a qui no li agradava com va encarar les coses quan, l'any 82, presenta suspensió de pagaments de la divisió d'exclusives publicitàries. Era la gran crisi econòmica, entre el 78 i el 83, quan a Espanya van tancar una cinquantena de bancs i moltes empreses van fer fallida. Potser van intentar enterrar-lo en l'oblit. En una de les últimes monografies sobre la història de la publicitat, editada pel gremi de publicitaris, el seu nom no apareix ni en una línia.

Sabia envoltar-se de gent amb talent.

I tant! Joaquín Lorente, "Sin burbujas", Javier Coma, "El Barça, més que un club", són eslògans d'èxit que van sortir de la factoria Sagi. Sovint li han volgut treure mèrits dient que la feina la feien els altres. Però la singularitat de Sagi és en les idees, en els projectes comunicatius i de tota mena que posava en marxa. És una persona discreta, una paradoxa en el món de la publicitat, en què tothom busca notorietat.

Hi va haver algun record incòmode?

El més dolorós per a ell va ser l'assumpte del xantatge del Barça, quan es va presentar per a president. De fet, ell no ho vol, però l'hi demanen en un moment de gran crisi econòmica, veient que qui pot salvar el club és qui té més experiència i ell era l'exclusivista publicitari des de feia trenta anys. Hi havia tres grans candidatures: la seva, la més votada en la campanya preelectoral, la de Ferran Ariño i la de José Luis Núñez, que finalment va acabar guanyant.

I aleshores?

Va posar com a condició que no se l'associés al montalisme. En una campanya contra ell, el titllaven de fatxa oblidant que el seu pare va anar la presó Model per ser membre d'Esquerra Republicana i maçó i que va morir de tuberculosi pulmonar amb 51 anys. I després, en un mitjà, surt que li han fet escoltar unes cintes en què es diu que té una amant.

Se sap qui hi havia al darrere?

L'únic a qui li convenia el xantatge per poder beneficiar-se de la seva renúncia era a José Luis Núñez, i dubto que ho fes. Núñez va guanyar perquè va aconseguir el suport de La Vanguardia, de Cruyff i de Carles Rexach. Núñez era un nouvingut, ningú hi confiava fins que es va retirar Sagi.

I es va retirar pel rumor?

Hi renuncia perquè veu que no aconseguirà una candidatura unitària i perquè no li va agradar la instrumentalització política de la campanya electoral, no per aquest rumor del qual avui encara es parla i que molts creuen que és cert.

Què t'ha sorprès d'ell?

Que tot el cinema antimilitarista i antifranquista d'esquerres entrés a Espanya a través d'ell amb Barcino Films. Era una persona que tant podia tractar amb Manuel Fraga per fer junts el primer esborrany de la llei de la publicitat l'any 64 com permetre'ns veure, dues setmanes després de morir Franco,King & Country de Losey, L'Imperi dels sentits d'Oshima o les pel·lícules de Buñuel.

Alguna sorpresa més?

Que Leopoldo Pomés em digués: "Ell va dirigir amb mi la cerimònia inaugural del Mundial 82". La realització de l'acte al Camp Nou va ser la precampanya per aconseguir les Olimpíades del 92, el primer espot de 90 minuts que mostra a tot el món què és Barcelona i què pot fer la ciutat.

stats