Publicitat
Publicitat

DETENCIÓ HISTÒRICA

El general Basbug és acusat de pertànyer a la xarxa colpista que volia derrocar Erdogan

Arrestat l'excap de l'exèrcit turc

Creix la tensió entre l'exèrcit i el govern turc arran de l'arrest de l'excap de l'exèrcit, acusat de formar part d'Ergenekon, una conspiració laica i ultranacionalista per la qual ja hi ha centenars de processats.

L'exèrcit turc va rebre ahir un nou cop amb l'arrest del general Ilker Basbug, cap de l'estat major entre els anys 2008 i 2010, en ser acusat de pertànyer a Ergenekon, una trama colpista que pretenia derrocar el govern del primer ministre, Recep Tayyip Erdogan, per la seva ideologia islamista. La conspiració va ser revelada el 2008, i des de llavors ja han estat imputades en diferents causes més de 300 persones, entre militars, periodistes i acadèmics.

Basbug va ser arrestat ahir al matí i, després de diverses hores d'interrogatori en dependències judicials, va ingressar a la presó de Silivri, als afores d'Istanbul, on també hi ha reclosos uns altres 200 oficials a causa de l'obscur afer. El general retirat, de 68 anys, és el militar de més alt rang inculpat fins ara per la trama secreta.

"El 26è cap de l'estat major de la República de Turquia ha estat arrestat per formar part i dirigir un cop d'estat terrorista. Correspon a la gran nació de Turquia fer el judici", va declarar a la porta del jutjat Basbug, que va definir el seu processament com a "tragicòmic", segons l'agència de notícies turca Anadolu.

El general va arribar a la cúpula de les forces armades turques després de més de quatre dècades de servei, en què, entre altres càrrecs, va exercir de màxim representant militar turc al quarter general de l'OTAN a Mons, Bèlgica.

Considerat un dels generals més brillants de la seva generació, durant el seu mandat a la cúpula de les forces armades, Basburg va mantenir una actitud bel·ligerant davant el processament dels primers oficials acusats de pertànyer a la conspiració contra Erdogan. "Com a cap de l'estat major, dic obertament: aparteu les mans de les FAT (Forces Armades Turques)", va advertir en una roda de premsa el 2009.

El govern contra l'exèrcit

Des de la seva arribada al poder, l'AKP, el partit d'inspiració islamista liderat per Erdogan, ha lliurat una dura batalla amb l'estament militar, garant de la laïcitat de l'Estat, i la institució més poderosa del país des de la fundació de la República de Turquia per part del general Kemal Ataturk el 1923. De fet, entre el 1960 i el 1997, l'exèrcit turc va dur a terme quatre cops d'estat, i va dissenyar una Constitució l'any 1982 que blindava el seu estatus com a poder suprem.

En línia amb les demandes d'aprofundiment de la democràcia per part de la UE, des del 2003 Erdogan va emprendre una sèrie de reformes amb la finalitat de sotmetre l'estament militar a l'autoritat civil. És en el marc d'aquest pols que els militars arrestats i els seus seguidors interpreten els processos judicials relacionats amb Ergenekon.

No obstant això, el govern nega qualsevol intervenció amb finalitats polítiques en les investigacions judicials. "Tothom és igual davant la llei", va proclamar ahir en una declaració televisiva el president del país, Abdullah Gül, membre de l'AKP.

Tot i que l'exèrcit turc, símbol de la unitat nacional, continua gaudint d'una elevada popularitat entre la població, la majoria de ciutadans donen suport a les reformes d'Erdogan per sotmetre la institució al poder civil, ja que consideren que els cops d'estat militars són vestigis del passat. Per aquesta raó, i després que l'AKP rebés més del 50% en les eleccions legislatives de l'any passat, no s'espera que la reacció de la cúpula de l'exèrcit vagi més enllà de mostres públiques de malestar pel processament de Basbug.

Aquest nou capítol de les tensions entre govern i exèrcit arriba en un moment delicat per a Turquia, ja que durant els últims mesos s'ha incrementat l'activitat del PKK, la guerrilla independentista kurda, així com les tensions amb els seus veïns de Xipre i Síria.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT