No se sap l'hora ni el lloc, ni si es dirà Mohamed, Mey-Ling o Maria, però l'ONU estima que avui, en algun racó del planeta, naixerà l'habitant número 7.000 milions. La fita és històrica i obre un nou escenari demogràfic ple de reptes i de paradoxes.
Qui és aquest ciutadà número 7.000 milions? Segons les estimacions de les Nacions Unides hi ha moltes possibilitats que sigui una nena i que neixi en una ciutat d'un país en vies de desenvolupament, molt probablement a l'Àsia.
El món en què viurà és complex: 90 de cada 100 persones neixen en països en vies de desenvolupament, un paraigua que engloba estats tan diferents com Corea del Sud, el Brasil, Turquia i la Xina.
Missatge esperançador
Tot i que arribar a 7.000 milions d'habitants genera molta por per si el planeta serà capaç de suportar tant pressió humana, demògrafs i economistes llancen un missatge esperançador. "Hi ha molts estudis empírics que demostren la correlació entre el creixement de la població i el desenvolupament econòmic", diu Jordi Melé-Carné, professor de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona.
"Hi ha qui es pensa que més gent vol dir més necessitats d'alimentació, salut, educació, i això és cert, però també vol dir més riquesa, perquè la gent genera riquesa", diu Melé-Carné, que destaca: "Si la població no creixés estaríem davant d'una societat envellida i això sí que vol dir més necessitats i menys progrés tècnic". Aquest professor aposta per "confiar en la capacitat de progressar, innovar i crear tecnologia que ens permeti viure millor, també en un món amb 7.000 milions d'habitants". Antonio López, professor de demografia de la UAB, també fa una lectura positiva de la fita i recorda que "fa 30 anys hi havia més diferències i desigualtats al món".
"Als anys 50 el món estava dividit en dos", diu. D'una banda, hi havia els països rics, que ja tenien dades de mortalitat baixes i van començar a experimentar una caiguda de la fecunditat -el nombre de fills que tenen les dones, de mitjana-. De l'altra, hi havia els països pobres, amb altes taxes de mortalitat i fecunditat. "Avui en dia ja no hi ha aquests extrems perquè la majoria de països del món, sobretot el gran espectre que s'amaga sota la denominació de països en vies de desenvolupament, han iniciat la transició demogràfica que els porta a reduir la mortalitat i el nombre de naixements per dona". El món, doncs, és una mica millor que fa 50 anys. Això ho corroboren les projeccions de les Nacions Unides, que apunten que el 2015 hi haurà la meitat de persones sota el llindar de la pobresa de les que hi havia l'any 1990. "Totes les regions del món han conegut el seu màxim creixement poblacional relatiu", diu López.
"El boom de població l'hem viscut entre els anys 60 i ara, quan el món ha passat de tenir 3.000 milions d'habitants a tenir-ne més del doble, això sí que va ser gros". Les projeccions de l'ONU per als pròxims anys són que acabarem el segle sent entre 9.000 i 10.000 milions, per tant, segons aquest demògraf, "no cal ser gaire tremendistes". "Hi ha un terç d'aquestes persones que ja vivim actualment al planeta. És evident que hi ha signes que ens fan preocupar, com la pressió que fem sobre el medi ambient o la fi d'alguns recursos energètics, però creixerem molt menys del que ho hem fet al llarg del segle XX".
L'Àsia i l'Àfrica
En aquest creixement hi haurà dos grans actors: l'Àsia i l'Àfrica. Actualment, el 60% de la població mundial viu al continent asiàtic, on la Xina és el país més poblat, amb 1.300 milions d'habitants. Però això canviarà ben aviat, segons els experts, ja que la política de fill únic que ha dut a terme el país ha frenat el creixement, i així l'Índia agafarà el relleu.
Així, està previst que l'Àsia es mantingui com el continent més poblat al llarg del segle però l'Àfrica -on actualment només viu el 15% de la població mundial- guanyarà cada cop més protagonisme. Les previsions són que la població africana es tripliqui i acabi el segle amb 3.600 milions d'habitants. És precisament a l'Àfrica sub-sahariana on la transició demogràfica cap a una societat més moderna encara està en fase més embrionària, segons Antonio López. "Aquests països encara tenen altes taxes de mortalitat i fecunditat i tenen molt camí per recórrer", diu aquest expert.
Un altre dels reptes que tothom coincideix a destacar és la racionalització del consum. "Hem de reconsiderar la nostra manera de gastar recursos i energia i la manera en què distribuïm la riquesa per encarar millor el segle XXI", diu Jordi Melé-Carné.
