La transició política a Egipte està sent massa lenta i això dóna ales als sectors més immobilistes de la societat. La inseguretat persegueix que res no canviï i els atemptats colpegen la comunitat més feble, la copta, que, des de fa dècades, està en el punt de mira de fanàtics intransigents i violents. Les víctimes són els "danys col·laterals" de l'estratègia del terror.
Que lluny queden les imatges de la plaça Tahrir del Caire quan musulmans i cristians es protegien mútuament per poder pregar. Sortosament, encara queden veus assenyades a Egipte, com la d'Ahmed Tayed, màxima autoritat religiosa d'Al-Azhar, que denuncia que els incidents no són confessionals; i la del primer ministre, Essam Xaraf, que creu que hi ha "una temptativa de sembrar el caos i la discòrdia".
Cap transició està exempta de riscos. Però, a Egipte, si no s'actua amb celeritat, la transició podria morir abans d'haver començat realment.
