Publicitat
Publicitat

VIOLÈNCIA EXTREMISTA

Almenys 15 morts, la majoria estrangers, en l'explosió d'una bomba en ple centre de Marràqueix

Atemptat al cor turístic del Marroc

L'atemptat, el més important des del 2003, colpeja en un moment polític crucial en què el Marroc es debat entre més obertura democràtica i la mà dura amb què el govern ha reprimit fins ara el terrorisme.

El Marroc va reviure ahir el malson del terrorisme. Un atemptat va sacsejar el cor turístic del país: la plaça de Jamaa al-Fna, de Marràqueix. A mig matí un home va entrar al restaurant Argana d'aquesta gran plaça, patrimoni cultural de la humanitat per la UNESCO, i va fer explotar una potent bomba que va provocar la mort d'entre 15 i 18 persones, segons les fonts, i una vintena de ferits, algun dels quals molt greus. La majoria de les víctimes tenen nacionalitat estrangera.

Tot i que les informacions inicials apuntaven a una explosió de gas, un portaveu del govern va confirmar poc després que es tractava d'un "acte criminal organitzat", i el rei Mohamed VI va ordenar una investigació policial amb "celeritat i transparència" per aclarir les causes de l'atemptat. Segons el ministeri de l'Interior, "l'anàlisi de les evidències recollides a la zona afectada confirmen la teoria d'un atac".

Testimonis presencials, però, van oferir versions contradictòries del moment. Alguns parlaven d'un home, que hauria entrat al restaurant amb un artefacte a sobre i que l'hauria fet explotar a la cuina del local. Altres van indicar que l'autor de l'atemptat hauria entrat a l'establiment per deixar una maleta que, moments després, hauria explotat. Centenars de persones es van aplegar poc després a la plaça per veure els esfectes de la deflagració, que va destruir totalment el pis superior del local, al cor de la medina de Marràqueix.

Cost turístic i polític

L'atac d'ahir amenaça el turisme d'una regió que tem un descens de visitants, esporuguits per les revoltes que viu el nord d'Àfrica. El sector és clau per a l'economia d'aquest país de 32 milions d'habitants. La Borsa de Casablanca, el principal mercat financer del Marroc, també va registrar una davallada important després de l'atemptat, tot i que a l'hora del tancament de l'edició s'havia anat recuperant.

"L'atemptat arriba en el pitjor moment", reconeixia ahir a l'ARA el politòleg marroquí Saïd Kirlani. Després de dos mesos de manifestacions pacífiques, de debat polític a gran escala i dels primers anuncis de reformes importants del règim de Mohamed VI, el país es debat entre "alguns sectors radicals que voldrien provar de dinamitar el procés cap a la democratització" i els "sectors de resistència del mateix règim" disposats a frenar l'obertura.

Precedents mortals

L'atemptat de Marràqueix és el més greu en nombre de víctimes des de l'onada d'atacs del 2003. El més mortal de tots va ser el del 16 de maig a la Casa d'Espanya de Casablanca, en què van morir 23 persones, quatre d'elles de nacionalitat espanyola. Aquella sèrie d'atemptats van donar pas a una forta repressió del règim contra suposats membres de xarxes islamistes radicals. Una mà dura que tot just s'havia començat a relaxar les últimes setmanes.

El 14 d'abril el rei del Marroc va indultar 148 presos polítics, la majoria islamistes i coneguts defensors dels drets humans. Un gest que es va interpretar com una concessió important a les demandes de reformes profundes del règim. Amnistia Internacional va valorar molt positivament l'indult d'aquest grup de presos de consciència i la reducció de la condemna a 42 presos més.

Després de dos mesos de protestes als carrers, el rei Mohamed VI també havia promès una reforma de la Constitució. La confirmació d'un atemptat terrorista al cor més emblemàtic del turisme al sud del Marroc -la plaça on cada vespre conflueixen encantadors de serps i contacontes de la tradició oral més antiga- podria tornar a fer sortir "el fantasma del terrorisme per justificar més mà dura", tem Kirlani.

Amenaces a YouTube

La setmana passada un suposat membre de la branca d'Al-Qaida del Magrib Islàmic va penjar un vídeo a YouTube en què amenaçava d'atemptar contra interessos marroquins. L'home, que s'identificava com a Abu Abdulrahman, va assegurar que actuarien en represàlia per la detenció de presumptes militants islamistes per part de les autoritats del Marroc.

L'atac de Casablanca d'ara fa vuit anys el va reivindicar un grup local anomenat Combatents Islàmics Marroquins, que no tenien cap lligam evident amb Al-Qaida.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT