Publicitat
Publicitat

WASHINGTON DIRECTE

Atrapat per les bones intencions

Contra rellotge La diplomàcia dels Estats Units treballa per evitar el tràngol d'haver de vetar l'admissió de Palestina com a membre de ple dret de les Nacions Unides. El discurs del Caire, la comprensió per la Primavera Àrab, les crides a Israel perquè aturi els assentaments, poden quedar en no res si Obama passa a la història com el president que va impedir l'Estat palestí

Segur que recorden Anthony Weiner, el congressista que al juny va dimitir quan van aparèixer les fotos que ell mateix s'havia fet exhibint músculs, tovalloles i un somriure de mascle alfa. Dimarts va celebrar-se l'elecció per substituir-lo i l'escó va passar als republicans, un resultat literalment històric perquè al districte de Nova York -el que estava en joc-, els demòcrates hi havien guanyat ininterrompudament… des del 1923! No és que el barri hagi abandonat noranta anys d'ideologia d'un dia per l'altre. Però els demòcrates es van quedar a casa, probablement confiats en la victòria de sempre i avergonyits per l'atur, el deute públic i altres plagues que assolen la tova presidència d'Obama.

Però el més curiós ve ara: l'elecció local va tenir dimensió internacional. I és que al 9è districte de Nova York hi viuen 173.000 jueus, de manera que Israel va ser hàbilment introduït com a tema de campanya. Al candidat demòcrata li van estar recordant que havia defensat el dret a construir una mesquita a prop de la Zona Zero. I l'exalcalde Ed Koch va donar suport al candidat republicà per "enviar un missatge" contrari a la proposta d'Obama d'un Estat palestí amb les fronteres d'abans de la Guerra dels Sis Dies.

L'endemà de la victòria, Matt Brooks, director executiu de la Coalició Republicana Jueva, va afirmar que les urnes havien revelat "el problema que Obama té amb la comunitat jueva", mentre que el diari israelià Haaretz assegurava que el resultat constituïa un avís al president dels Estats Units que "no pot llançar Israel sota un autobús amb impunitat".

Per descomptat, Obama no ha fet mai tal cosa, ni podria fer-la. Tothom sap que donada la influència jueva en la política nord-americana, és tècnicament impossible que un candidat hostil a Israel guanyi la presidència dels Estats Units, i l'actual inquilí de la Casa Blanca no diu res que no hagin dit els seus antecessors. Bush ja defensava la solució dels dos estats. I per si queda algun dubte, en tots els pronunciaments d'Obama sobre el conflicte, inclòs el cèlebre discurs al món àrab del Caire el 2009, el president sempre deixa molt clar que el vincle dels Estats Units amb Israel és irrompible.

Però la narrativa republicana, segons la qual Obama està posant en perill la supervivència de l'estat d'Israel, ha fet forat. Cada vegada que Obama ha demanat al govern d'Israel que aturi els assentaments o quan ha donat el seu plàcet a la caiguda del president d'Egipte Mubàrak (aliat dels Estats Units durant tres dècades i garant de l'acord de pau amb Israel), la dreta conservadora ha gesticulat teatralment i Obama ha reculat en intenció de vot dels jueus nord-americans.

Perdre la collita

No deixa de ser irònic que sigui un president així el que pugui passar a la història per haver vetat l'ingrés de Palestina com a membre de ple dret a les Nacions Unides. Perquè tampoc en això Obama ha estat ambigu. Ja en un discurs pronunciat el 19 de maig al departament d'Estat va afirmar: "Accions simbòliques per aïllar Israel a l'ONU al setembre no crearan un estat independent (...). Els palestins mai no aconseguiran la seva independència negant a Israel el dret d'existir". El president que ha conreat una nova relació amb el món àrab està a punt de perdre tota la collita. Ara, la seva diplomàcia intenta convertir la incòmoda maniobra palestina en una oportunitat per tornar a la taula de negociacions que ell va impulsar solemnement i sense èxit. La setmana que a ve a Nova York serà frenètica.

El que li ha passat a Obama amb el Pròxim Orient és el mateix que li succeeix sovint a escala domèstica: a base de comprendre les posicions de tothom, acaba no acontentant ningú. Es vol situar com a àrbitre i perd l'estima de les dues parts. I viure sota el foc creuat s'ha convertit ja en la seva posició natural.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT