Atur, petroli i delinqüència
Demà sortirà a la venda als Estats Units la biografia de Steve Jobs, que en un dels capítols revela el compliment amb què va saludar Barack Obama: "Estàs destinat a ser president d'un sol mandat", i això que Jobs sabia que Obama es moria de ganes de coneixe'l. Els indicadors de l'economia i les enquestes de popularitat opinen el mateix que el geni d'Apple, però el comitè de reelecció del president creu que té la fórmula per evitar la maledicció de Jobs.
Es tracta d'evitar que els comicis del 2012 es converteixin en un referèndum sobre la gestió d'Obama i d'aconseguir que els nord-americans es limitin a elegir entre dos. Els estrategs demòcrates creuen (i no els falta raó) que Obama és millor que qualsevol dels actuals precandidats republicans, inclòs el favorit Mitt Romney i la revelació del moment, Herman Cain. El problema és que 14 milions d'aturats creen la figura del votant de "qualsevol que no sigui Obama". L'estudi d'opinió de l'empresa Rasmussen donava divendres un -23% al president, resultat de restar el 19% que n'aprovava fortament la gestió del 42% que el desaprovava fortament. Gallup, en canvi, li donava un 41% d'aprovació, que és una de les valoracions més baixes des del 1945.
Obama s'ha penjat dues medalles aquesta setmana: la mort de Gaddafi (els republicans el van criticar per haver posat tropes nord-americanes sota comandament de l'OTAN) i l'anunci de la tornada de totes les tropes de l'Iraq abans de Nadal. Però probablement les hauria canviat totes dues per un vot del Congrés favorable a la seva llei de creació de llocs de treball.
La idea consisteix a posar paletes de la bombolla immobiliària a reconstruir autopistes i aeroports i a recontractar mestres, policies i bombers que els comtats i els estats acomiaden a causa de les retallades. Els llocs de treball s'ocuparien immediatament i la mesura es pagaria amb un augment d'impostos als que guanyen més d'un milió de dòlars l'any, raó per la qual els republicans no en volen saber res. A l'Amèrica del Nord d'avui la democràcia s'usa per tornar a guanyar, no per establir consensos. Quan falta un any per a les eleccions, les veritats ja es venen barrejades amb les estracanades de la demagògia. El vicepresident Biden va afirmar que, com que els republicans no aproven la llei d'Obama, hi haurà menys dotació policial i augmentaran "els assassinats, violacions i robatoris". I quan un periodista li va demanar d'on ho treia, Biden li va contestar amb un nerviós i gens vicepresidencial "no em vinguis a fotre". Obama va presentar així l'alternativa republicana: "Volen permetre que Wall Street faci el que vulgui, perforar més jaciments i carregar-se la reforma sanitària". Com si l'haguessin sentit, la majoria de precandidats republicans reunits a Las Vegas van coincidir que, per crear feina, res millor que extreure més petroli nacional.
El paper republicà
A què sona un debat de candidats republicans el 2011? A govern petit i a grans negocis, a més despesa militar malgrat la crisi, a unilateralisme, a por a la immigració, a la Xina i a Rússia, i a una devolució del poder al poble, un poble més consumidor que ciutadà, s'entén. Cada problema té una sola solució: més Amèrica. No són la tropa orgullosa que voldrien els seus votants més recalcitrants. Un parell de perles: "Hauríem de deixar de pagar la quota de l'ONU" (Perry). I: "Hauríem de demanar a Líbia i l'Iraq que ens tornessin els diners que ens ha costat alliberar-los" (Bachmann).
Però tot i la innegable falta de ganxo dels contrincants, a què sona Obama? A professor enfadat perquè per més que s'expliqui els alumnes no estudien. A pare desconcertat perquè es mata treballant i els fills fan el dropo. A president que semblava més proper quan només era candidat.
