Publicitat
Publicitat

POLÍTICA PENITENCIÀRIA

Els experts validen el guió de Justícia per potenciar la llibertat condicional i el retorn d'interns estrangers

Aval al pla per buidar les presons

Els analistes avalen el nou pla del Govern per desmassificar les presons. Avisen, però, que la llei deixa poc marge de maniobra i recorden que l'última paraula la tindran els jutges de vigilància penitenciària.

Els experts validen el nou pla del departament de Justícia per corregir la massificació de les presons mitjançant dues estratègies: potenciar la llibertat condicional entre els presos que ja estan en règim obert i fomentar que els interns estrangers sense papers condemnats a menys de sis anys tornin als seus països d'origen un cop complerta la meitat de la pena. Tot i així, avisen que la llei deixa poc marge de maniobra als serveis penitenciaris i recorden que qui tindrà sempre l'última paraula serà el jutge de vigilància. "El Govern està limitat pels requisits legals, però en la llibertat condicional hi ha un petit marge de valoració en què es pot ser una mica més flexible", explica Mercedes García Arán, catedràtica de dret penal de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

"L'administració penitenciària haurà de presentar uns bons informes per aconseguir més llibertats condicionals, donar-ho més mastegat", diu Mireia Balaguer, del despatx Bataller Balaguer Advocats, especialitzat en dret penitenciari, que destaca que el procés implica que el centre ho proposi al jutjat, que escoltarà també la fiscalia. Balaguer exposa que hi ha diverses figures que permeten avançar la llibertat condicional. Malgrat que està prevista per als interns que ja han complert tres quartes parts de la pena, la llei permet un avançament quan s'han complert les dues terceres parts de la condemna i el pres té una sèrie de requisits favorables, sempre que no sigui culpable d'un delicte de terrorisme o d'organització criminal. Aquest és el marge de maniobra en el qual vol incidir el Govern. Balaguer reflexiona: "La vida del pres en règim obert -tercer grau- o en llibertat condicional -quart grau- és idèntica. De fet, les regles de conducta estan més fixades i matisades en el quart grau que en el tercer. La llibertat condicional està més acotada".

El problema, els preventius

El cost de la llibertat condicional és més reduït que el del règim obert. En aquest últim cas, o bé s'ocupa la plaça en una presó o s'estableix un control telemàtic que obliga la persona a dormir a casa seva, un aparell que suposa una despesa per a l'administració. L'altra mesura per gestionar la població reclusa, que ja s'està portant a terme des de fa un mes arran d'una circular, consisteix a fomentar el retorn dels interns estrangers sense papers al seu país d'origen quan hagin complert la meitat de la pena, amb la condició que no tornin a l'Estat en un període de 3 a 10 anys, un concepte previst a la reforma del Codi Penal. L'advocat Carles Perdiguero, del col·lectiu Fontanella, un dels bufets de Barcelona que més tracta causes relacionades amb la immigració, adverteix que el problema de la sobresaturació de les presons és més aviat la quantitat de presos preventius, que s'esperen entre dos i quatre anys per anar a judici. Perdiguero precisa que cal tenir en compte que els estrangers comunitaris d'origen romanès no entren en aquests paràmetres que planteja el departament de Justícia. L'advocat subratlla que el Codi Penal no preveu l'expulsió com a mètode i que la circular 1/2011 sobre estrangeria als centres penitenciaris de Catalunya ja precisa que la substitució d'una pena per expulsió "ha de comptar amb la celebració d'almenys una audiència perquè l'encausat accepti o no la commutació". De fet, Perdiguero, que apunta que els fiscals cada vegada demanen més aquesta mesura, es mostra partidari que, més enllà de les voluntat polítiques, siguin els equips tècnics de cada presó els que tinguin "uns criteris més clars i més públics". "La llibertat condicional és, en qualsevol cas, una decisió tècnica que encara té criteris poc clars", conclou.

Menys criminalitat, més interns

Els experts coincideixen a afirmar que, en comparació amb altres països d'Europa, Espanya és un dels primers estats en nombre de presos, mentre que la taxa de criminalitat està per sota de la mitjana continental. "Tenim una mitjana de duració de condemnes dins de les presons superior a la resta d'Europa. No és que tinguem més interns a les presons sinó que s'hi queden durant més temps", reflexiona García Arán, catedràtica de dret penal de la UAB. Balaguer, que coincideix en aquest punt, afegeix que la legislació espanyola fa servir la pena de presó "per a tots els delictes" i puntualitza que hi ha camí per recórrer en aquesta matèria. "La sensació d'impunitat que s'ha generat no es correspon amb la realitat, perquè, en altres països, les mesures penals alternatives, per exemple, estan molt més desenvolupades", destaca l'advocada.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT