Aval a la immersió, però amb excepcions
La resolució del TSJC va avalar la immersió lingüística, però obliga a donar resposta a la família demandant i obre una via d'excepció. El Govern veu el dictamen com una victòria que "preserva el model".
BARCELONA.La tan temuda resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no ha sentenciat a mort, finalment, la immersió lingüística en català, però tampoc ha enterrat del tot l'espasa de Dàmocles que, des del desembre del 2010, pesa sobre el model instaurat fa més de trenta anys en l'ensenyament públic a Catalunya.
La decisió -aprovada ahir per 21 magistrats de l'alt tribunal català- avala el model lingüístic vigent a les escoles catalanes, però obre una via a les excepcions individuals, ja que emplaça la Generalitat a "prendre mesures" en el cas de la família demandant que va sol·licitar l'any 2006 l'escolarització en castellà dels seus dos fills. A més a més, el recurs que ja ha anunciat l'associació Convivència Cívica Catalana, que representa aquesta família, obligarà de nou el Tribunal Suprem (TS) a pronunciar-se.
El Govern, però, està tranquil. Ho fia tot al blindatge de la llei d'educació de Catalunya (LEC) i a la falta de potestat del Suprem, diu, per modificar les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya. "Som on érem i no ens mourem d'aquí", va afirmar el president de la Generalitat, Artur Mas, en considerar que la resolució no toca el model d'immersió lingüística en català i que "les excepcions que s'hagin de fer són les que ja estan previstes en les lleis actuals". Es refereix a l'article 11.4 de la LEC, que permet als pares d'alumnes "que iniciïn el primer ensenyament" -és a dir, que matriculin per primer cop els fills al segon cicle d'educació infantil (dels 3 als 6 anys)- demanar que "hi rebin atenció lingüística individualitzada" en castellà. Així doncs, actualment les excepcions només estan permeses en l'etapa anterior a la primària i consisteixen, segons va explicar la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, a fer "un seguiment personalitzat" d'aquests alumnes, de manera que "el mestre es dirigeix directament a ells en castellà" per assegurar-se que entenen el contingut del que s'ha explicat en català per a tota la classe. Aquesta atenció individualitzada, que cada centre aplica com creu convenient, té una durada variable -"pot durar dos mesos o dos anys", va dir Rigau- fins que l'alumne demostra un nivell suficient de català per seguir la classe amb la resta. "En cap cas, el que no es pot fer és separar els alumnes per motiu de llengua, perquè això aniria contra la llei i contra l'Estatut", va afegir la consellera.
El problema és que els pares que exigeixen l'escolarització en castellà dels seus fills -aproximadament, una vintena cada curs- sovint ho fan, com en el cas de les famílies representades per Convivència Cívica Catalana, amb independència del nivell de català que tingui el nen per seguir les classes. "Si el que volen els pares és que les matèries s'imparteixin en un 50% en castellà, se'ls explica que això va contra el model lingüístic" protegit per la LEC, va expressar Rigau, que va recordar que aquest blindatge normatiu és posterior a la demanda de les famílies que han originat la sentència.
"El que diu la resolució del TSJC és que, abans de la LEC, aquestes famílies tenien uns drets reconeguts que no van ser respectats", va apuntar la consellera. De fet, en el cas concret de la família demandant per la qual el TSJC demana "mesures", Rigau va explicar que Ensenyament ja no té marge d'actuació, donat que un dels dos fills, una noia, ja està a la universitat i l'altre és un nen que fa tercer d'ESO. Tot i així, va assegurar que la conselleria "constatarà amb el centre escolar" de secundària si cal alguna atenció individualitzada en castellà en cas que el noi no sigui capaç de seguir les classes en català, tot i que la seva mateixa trajectòria acadèmica pressuposa que no és així.
"Una victòria del Parlament"
La interpretació més aviat triomfalista que feia la consellera va quedar palesa quan va qualificar la resolució del TSJC com "una victòria del Parlament de Catalunya". "La millor notícia és que el model lingüístic educatiu queda preservat i no es qüestiona", va subratllar. Davant la possibilitat d'obrir una porta a les excepcions, Rigau va insistir que qualsevol família que ho demani rep "atenció individualitzada en castellà" en el segon cicle d'infantil i, en la resta d'etapes, per als nens castellanoparlants que s'escolaritzen per primer cop a Catalunya hi ha "plans d'acollida lingüística".
Però els representants de la societat civil i la comunitat educativa no eren tan optimistes com la consellera. "És paradoxal la influència de tres famílies a posar contra les cordes la nostra escola", va expressar la plataforma Som Escola, que agrupa 35 entitats socials i educatives. En un comunicat, la plataforma celebrava la decisió judicial, però admetia que "no és tranquil·litzadora", ja que "obre el camí a noves demandes d'excepció" per part d'altres famílies. Som Escola va reclamar al Govern que no faci "ni un pas enrere" en la defensa del català com a llengua vehicular. Amb tot, la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, que forma part de la plataforma, es va felicitar pel fet que el TSJC no s'hagi atrevit a sentenciar contra la immersió lingüística. "Hi ha unes línies vermelles que ningú s'atreveix a travessar", va dir Casals.
Els casos que queden pendents
La resolució aprovada ahir pel TSJC resolia dos dels cinc casos en què pares d'alumnes han portat la immersió als tribunals. En un dels altres casos, la família "demanava rebre les circulars del centre en castellà i així es va fer", va explicar Rigau. En un altre cas, una família que matriculava un nen a P3 "va demanar que hi hagués una assignatura de castellà i se'ls va explicar que a P3 no hi ha assignatures perquè l'aprenentatge és global". Uns altres pares reclamaven que la preinscripció preveiés l'opció de reclamar l'escolarització en castellà. Actualment, la sol·licitud de preinscripció incorpora una casella en la qual les famílies poden especificar la llengua materna de l'alumne, però la petició d'una "atenció individualitzada en castellà" només és possible durant la matriculació i en el segon cicle d'educació infantil.
