LA CRISI DEL DEUTE
Crònica 21/07/2011

Avui s'enfronten dues Europes

La UE necessita que els seus líders es posin d'acord en la cimera que se celebra avui per frenar la crisi del deute, que amenaça d'estendre's a més països.

àlex Font Manté
4 min
Avui s'enfronten dues Europes

BARCELONA.Avui se celebra una de les cimeres més importants de la història de l'euro. Si les decisions que s'hi adoptin convencen els mercats, la Unió Europea podria començar a enfilar la sortida de la crisi del deute, que ja ha enfonsat Grècia, Irlanda i Portugal. Però si no els convencen, la crisi es podria estendre a més països i les conseqüències serien imprevisibles.

La cimera girarà entorn d'Angela Merkel i Jean-Claude Trichet, que s'han convertit en els líders de dues postures que semblen difícils de conciliar. La cancellera alemanya considera que els inversors privats han de participar en el rescat dels països que fan fallida, de manera que no es faci únicament amb diners públics. Si s'aprova una mesura com aquesta, el president del BCE opina que els inversors fugiran corrents d'Europa i es posarà en perill la solvència de països com Espanya i Itàlia. Grècia necessitarà un segon rescat de manera imminent, i d'aquí la importància de tancar un acord avui.

Què defensa Merkel?

Els inversors privats han de perdre diners si un país fa fallida

Angela Merkel no sap com explicar als ciutadans alemanys que han de seguir ajudant els països perifèrics d'Europa (també coneguts com a PIGS: Portugal, Irlanda, Grècia i Espanya). La cancellera considera que si un país té la prima de risc molt alta és perquè ha fet alguna cosa malament. Així, reclama que els inversors privats (que en el seu moment van invertir en països de solvència dubtosa i, per tant, alguna culpa tenen) perdin una part dels diners que havien invertit. És el que es coneix com a quitament. En el cas del segon rescat grec, Merkel proposa que els inversors privats perdin al voltant d'un 30% dels diners que havien invertit inicialment. Els inversors privats són majoritàriament bancs, i, en últim terme, els clients d'aquests bancs. Malgrat la seva postura inflexible, a Merkel li interessa un acord perquè els bancs alemanys -i els francesos- són els que posseeixen més deute públic grec i serien els grans perjudicats d'una eventual fallida de Grècia. "El que proposa Merkel té sentit, però ara no és el moment de plantejar-ho", diu Antonio Argandoña, professor d'economia de l'Iese. La primera vegada que Alemanya va proposar la participació privada en els rescats, la prima de risc d'Irlanda es va disparar i va ser un dels elements que va acabar provocant la fallida del país. Alemanya, França, Holanda i Àustria són alguns dels països que integren el bloc de Merkel.

Què defensa Trichet?

Creu que només el sector públic ha de participar en els rescats

Trichet, que està a punt d'esgotar el seu mandat com a president del BCE, s'oposa aferrissadament a la proposta de Merkel i defensa que el sector privat no pot perdre diners quan un país faci fallida. Independentment de si és just o no, Trichet creu que un quitament a Grècia provocaria la fugida en massa dels inversors de països com Espanya i Itàlia. El BCE creu que l'experiència d'Irlanda ho demostra. I la Generalitat de Catalunya també ho pensa així. Andreu Mas-Colell va dir dilluns: "A la cimera europea ens interessa que guanyi Trichet". El conseller d'Economia està convençut que si s'imposa la doctrina Merkel, això "complicarà molt la vida" perquè Catalunya pugui tornar a vendre deute als mercats amb normalitat. Els països rescatats o en risc de ser-ho, que no tenen el mateix poder polític i econòmic que Alemanya, han trobat en Trichet el seu líder.

Què opinen els mercats?

L'opció de Trichet és la preferida perquè els ofereix més seguretat

És paradoxal que els països més pressionats pels mercats, com Espanya, siguin ara els defensors d'una opció que també és la preferida pels inversors internacionals. Però aquesta és la clau: Espanya creu que aprovar un quitament apujaria encara més la pressió a què la sotmeten els mercats. Per molt que la mesura sembli més o menys injusta, "les regles del joc de la UE no es poden canviar en aquest moment", segons Antonio Argandoña. En la seva opinió, el que ara toca és "establir una solució per rescatar tots els països que ho necessitin". I afirma: "Quan haurà passat l'actual tempesta, ja parlarem de com canviar les normes".

Hi haurà acord?

La possibilitat d'un gran pacte s'ha esvaït en les últimes hores

A priori, tot indicava que en la cimera d'avui s'arribaria a un gran acord. La setmana passada, Angela Merkel va obligar a posposar-la fins que no quedés clar que serviria per prendre decisions. Quan finalment es va convocar, semblava que havia arribat el moment de signar un gran acord que establís les bases per treure els països europeus de la crisi del deute. Però abans-d'ahir, la mateixa Merkel va frenar aquestes il·lusions en dir que no cal esperar "res espectacular". Ahir, el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, va exhortar els líders del continent a fer un pas endavant. "Insto els caps d'estat que siguin responsables; en cas contrari, la història els jutjarà amb duresa", va proclamar. El president dels Estats Units, Barack Obama, va trucar ahir a Angela Merkel, probablement per deixar-li clara la importància de tancar un acord satisfactori.

Què passa si no hi ha acord?

El pitjor escenari seria que la crisi contagiés més països

Segurament hi haurà algun tipus d'acord, perquè acabar sense seria catastròfic. La qüestió és si serà convincent. Si els països són incapaços d'arribar a un pacte que convenci, els inversors podrien fugir dels mercats més inestables i provocar el contagi de la crisi del deute a més països. L'FMI ja ha alertat que si la UE no frena aquesta espiral, la crisi es podria estendre a la resta del món.

stats