El BCE auxilia bancs i es desentén dels estats

BERLÍN.Les situacions extraordinàries requereixen mesures extraordinàries. Per això després d'abaratir el preu del diner un quart de punt per tancar el 2011 amb els tipus d'interès amb el mínim històric de l'1% amb què es va iniciar l'any, el Banc Central Europeu (BCE) va anunciar accions espectaculars per salvar el sistema financer del col·lapse. Va puntualitzar, però, que els estats s'hauran de salvar sols i que ja no comprarà més deute sobirà.

Com a mesura més inaudita per alleujar la banca, l'ens emissor va iniciar una nova injecció de liquiditat que s'allargarà el triple de temps del que era habitual. Si actualment la barra lliure estava limitada a un màxim de 13 mesos, s'amplia el termini a 36. I, encara més: es relaxen les condicions per accedir a aquests préstecs, que seran a tipus fix.

Per pal·liar la perniciosa sequera en el mercat interbancari, en què les entitats solien prestar-se diners quan regnava la confiança en el sistema financer, el president del BCE, Mario Draghi, va anunciar dues subhastes amb venciment a tres anys, la primera de les quals se celebrarà el dia 21. L'ens emissor admetrà, a més, bons de titulació amb una nota d'A (fins ara només n'acceptava de triple A) com a garantia per prestar liquiditat i, el que és més determinant per a l'economia real, insta la banca a utilitzar aquesta barra lliure per concedir crèdits a pimes i famílies (hipoteques).

Abans de l'eurocimera, Draghi es va mostrar ben servicial, per bé que també va deixar caure alguna galleda d'aigua freda. D'aquesta manera, va assegurar que la setmana passada es va malinterpretar el seu comentari que "altres mesures podrien arribar" si hi ha un acord polític per segellar un pacte fiscal a l'eurozona. Aquestes mesures, al contrari del que va entendre la premsa, no seran comprar més deute sobirà, com van fer en el seu moment amb Grècia, Itàlia, Portugal i Espanya.

Sigui com sigui, el mandatari italià va assegura que el BCE no té intenció de passar per alt l'article 136 del Tractat de la Unió Europea que prohibeix a l'entitat guardiana de l'euro finançar els estats més endeutats. Igualment, Draghi va expressar les seves reserves que els bancs centrals de l'eurozona transfereixin un préstec al Fons Monetari Internacional perquè compri deute públic i auxiliï als països més collats. Aquesta és una operació "legalment molt complexa", va subratllar Draghi.

Una rebaixa tímida dels tipus

La moderació en la baixada dels tipus d'interès tampoc va acabar de satisfer els analistes. La rebaixa d'un quart de punt és jutjada com a tímida des de la perifèria, per bé que Draghi va defensar que la decisió de fixar el preu del diner al mínim històric de l'1% no s'havia pres dins del consell del govern de l'ens per unanimitat sinó per "majoria".

Es donava per fet que l'entitat emissora retallaria els tipus d'interès per segon mes consecutiu per acomiadar l'any tal com el va començar. D'aquesta manera Draghi corregeix les pujades de tipus que va comunicar el seu antecessor, Jean-Claude Trichet, a l'abril i al juliol.

El BCE, amb tot, no descarta una recessió per al 2012 i l'oscil·lació del PIB que preveu és d'entre el -0,4% i l'1%. Tanmateix, per al 2013 sí que augura un creixement d'entre el 0,3% i l'1,3%. Les incerteses són "excepcionalment elevades", va concloure Draghi.