El BCE conté la prima de risc italiana i espanyola

Madrid.La diferència del cost de finançament d'Itàlia respecte a Alemanya va arribar als 567 punts bàsics. Cal tenir en compte que Grècia va ser intervinguda amb 450 punts bàsics, Irlanda amb 544 i Portugal amb 627. Les compres de bons del Banc Central Europeu (BCE) van aconseguir refredar aquesta xifra fins als 510 punts, cosa que vol dir que Itàlia havia de pagar un 7,1% d'interès per finançar el deute. El Tresor italià va col·locar 5.000 milions en lletres a un any amb l'interès més alt des del 1997, fet que mostra la por d'una quitança del deute.

La prima de risc espanyola va arribar fins als 424 punts bàsics, fet que suposa un màxim diari rècord des de l'aparició de l'euro, tot i que finalment va tancar amb 402 punts, gràcies també a les compres del BCE. Fins i tot França, un dels països més ben tractats per les agències de qualificació, va escriure un rècord de 168 punts bàsics pels temors que una caiguda d'Itàlia afectés la seva cartera de 370.000 milions d'euros en bons italians.

L'acció del BCE va permetre donar una altra empenta a Itàlia i a Espanya, però el banc no vol seguir actuant de la mateixa manera. "Hem anat bastant lluny en el que podem fer, però no es pot esperar gaire més de nosaltres", va advertir Klaas Knot, membre del consell de govern de la institució europea i president del banc central d'Holanda. Va passar la patata calenta als governs dels estats europeus, a qui va demanar que el que han de fer és treballar per assegurar que "ràpidament" desapareguin els dubtes sobre la sostenibilitat del pagament del deute.

Més exigències al BCE

Els bancs i sindicats espanyols es van alçar ahir en contra d'aquesta actitud poc entusiasta del BCE per reclamar-li més protagonisme. El president de la patronal dels bancs (AEB), Miguel Martín, va demanar a l'organisme europeu que ampliï les seves funcions en aquests moments de crisi per socórrer els deutes dels països afectats. Va advertir de la seva necessitat, perquè "a Espanya se'ns priva de mecanismes per poder sobreviure" com la devaluació de la moneda que sí que pot dur a terme el Regne Unit. Això sí, Martín va reclamar a l'executiu espanyol que surti de les eleccions del 20-N que es faci mereixedor dels diners del BCE afrontant les dificultats amb realisme i explicant com farà front a la situació. I va advertir que "si no ho fa, l'hi faran".

"Un paper molt més actiu en relació amb la crisi del deute sobirà". Això és el que va reclamar el secretari general d'UGT, Cándido Méndez, al BCE, perquè considera que "no és possible" mantenir una moneda única a Europa "sense instruments de govern econòmic". El seu homòleg de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, va afirmar que si Itàlia cau pot arrossegar Espanya i el conjunt de la zona euro i per això va demanar al BCE actuar amb més decisió. Les borses, després d'oscil·lacions, van acabar en positiu, però pràcticament planes. L'espanyola, però, va perdre un 0,36%.

L'error de Standard & Poor's

En aquesta situació de nervis i d'incertesa sobre el deute sobirà, França va patir ahir de valent. En un comunicat, l'agència de qualificació de riscos Standard & Poor's va difondre de manera automàtica als seus clients un possible canvi de la qualificació del deute de França, que encara té la màxima qualificació, la triple A. Però es va tractar d'un error. La mateixa agència va sortir al pas, assegurant que era un error "tècnic" i que França es quedava amb la triple A i "amb perspectiva estable". Les borses van patir al final de la jornada, a causa dels rumors sobre França.

El govern francès va reaccionar amb celeritat, molt gelós sobre la qualificació del seu deute, i va anunciar que investigarà l'incident, i demana que ho faci també l'Autoritat Europea de Mercats Financers (ESMA).