Publicitat
Publicitat

GESTIÓ DELS BANCS CENTRALS

El BCE s'ha desviat de la lluita contra la inflació per auxiliar Espanya i Itàlia

Diner barat per combatre una crisi llarga

El BCE ha trencat un tabú amb la compra de bons espanyols i ita lians. El seu intervencionisme s'assembla cada cop més al de la Fed. Alemanya ho critica i adverteix que Trichet perd independència.

La metàfora més emprada aquesta setmana a la premsa alemanya per aclarir la intervenció del Banc Central Europeu (BCE) en la crisi del deute és la del bomber que està jugant amb foc. Comprar massivament bons espanyols i italians pot funcionar a la curta per abaratir els interessos dels préstecs i per donar oxigen a la perifèria. Però l'acció del guardià de l'euro queda a la llarga en entredit: fa baixar la seva credibilitat i independència davant la política, a més d'arriscar-se a un augment de la inflació.

I és que com més deute públic compri el BCE, més diners haurà d'imprimir. A mitjà termini una emissió excessiva de diners en relació amb l'oferta de béns i serveis pot desembocar fàcilment en un creixement generalitzat de preus, la qual cosa condueix directament a una devaluació de les pensions de les assegurances de vida i dels estalvis. No és d'estranyar que sobretot els alemanys i els holandesos posin el crit al cel.

Els presidents dels bancs centrals d'aquests països ja van manifestar al màxim dirigent del BCE, Jean-Claude Trichet, la seva ferma oposició a la compra de bons estatals d'Espanya i Itàlia. Si aquesta adquisició no s'acompanya de noves i profundes reformes a Madrid i Roma es corre el risc que el BCE injecti liquiditat sense límit i que aquesta operació resti més competitivitat a la perifèria.

Els dos membres alemanys del consell de govern del BCE, el president del Bundesbank, Jens Weidmann, i el cap d'economistes de l'ens emissor, Jürgen Stark, veuen en perill la credibilitat del màxim guardià de l'euro. Pràcticament, entenen, Trichet pot desvirtuar el principi amb què va fundar-se el 1998 el BCE: evitar la inflació. La tasca d'aquesta institució està recollida en els tractats fonamentals de la UE. "L'objectiu prioritari [...] és garantir l'estabilitat de preus", es llegeix clarament en els seus estatuts.

Dirigir els mercats

La taxa d'inflació no hauria d'arrabassar mai el 2%. Segons marquen els mateixos estatuts, les tasques fonamentals del BCE són quatre: fixar i dirigir el rumb de la política monetària de l'eurozona, dur a terme les operacions de divises necessàries, administrar les reserves monetà ries dels estats membres i garantir el servei de pagaments. En efecte, el BCE ha de dirigir els mercats sobre política monetària -emissió i retirada de diners, i pujada i baixada de tipus d'interès. La compra de deute públic significa, però, que paral·lelament l'organisme exerceix també una política fiscal. La línia de separació entre política monetària i financera condueix a una pèrdua d'independència.

Però els tractats europeus també expliciten que cap institució, el BCE inclòs, "ha de demanar o acceptar instruccions d'òrgans comunitaris o de governs membres de la UE". Des que va començar la crisi, no obstant això, aquestes pautes s'han reflectit poc a la pràctica. Els governs de l'eurozona sovint han pressionat el BCE perquè intervingués en els mercats i Trichet ha anat cedint des del maig del 2010. Doblegant-se a la pressió, el BCE s'està convertint en un banc central polític i s'assembla cada cop més a la seva homòloga nord-americana, la Reserva Federal (Fed).

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT