El BCE rebaixa la pressió sobre Espanya

BARCELONA / WASHINGTON.Una certa treva, després de la tempesta de dimarts. El Banc Central Europeu va rebaixar ahir la pressió dels mercats sobre Espanya i l'Íbex va pujar un 1,93%, fins als 7.576 punts, mentre que la prima de risc -el diferencial entre el bo espanyol a 10 anys i l'alemany- tancava en els 410 punts, per sota dels 434 de dimarts. ¿Va ser una prova clara que el BCE va tornar a comprar deute sobirà en el mercat secundari? No exactament. Un conseller francès del BCE, Benoit Coeure, va afirmar que la situació dramàtica que està vivint aquests dies Espanya, castigada pels mercats, no reflecteix la realitat econòmica del país. Benoit va afegir que el programa de compra de bons encara existeix, però no va confirmar ni desmentir si s'havia utilitzat. En qualsevol cas, va servir per relaxar els inversors.

La crisi del deute, que ha tornat amb virulència en el si de la zona euro, i ha castigat Espanya i Itàlia, ha derivat cap a un creuament d'acusacions que pot empitjorar la situació. Si el conseller francès del BCE defensava ahir Espanya -després de la càrrega en contra que havia fet el president francès Nicolas Sarkozy i les crítiques també a Espanya del primer ministre italià Mario Monti-, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va voler respondre amb una certa severitat. Rajoy, en un missatge adreçat a Monti, va demanar prudència als seus socis europeus i els va demanar que "treballin per millorar el seu país i Europa". El govern italià, però, segueix considerant que la situació d'Espanya està afectant Itàlia, que també ha patit una pujada de la prima de risc. El Tresor italià va insistir ahir que els alts costos de finançament d'Itàlia es deuen al contagi per la situació pressupostària d'Espanya.

Malgrat el debat ja constant, i reflectit ahir amb força en les pàgines del Financial Times , sobre un possible rescat d'Espanya, Rajoy va intentar ser contundent, afirmant que Espanya es podrà finançar en els mercats i que no viurà la situació de Grècia, Irlanda i Portugal: "No és el cas d'Espanya, ni serà el cas d'Espanya en el futur, vull deixar-ho clar", va afirmar.

El govern espanyol segueix defensant amb força les reformes que ha posat en marxa. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, no va defugir, en canvi, el debat sobre el possible rescat d'Espanya. En un acte amb empresaris a Barcelona, De Guindos va advertir que les retallades fixades en el pressupost són necessàries i inevitables, i va advertir que en el cas d'una intervenció de Brussel·les la tisorada podria ser molt més agressiva i dramàtica. "Si vénen uns altres a fer els pressupostos, ja veurà, llavors!", va etzibar després d'una pregunta d'un dels assistents, segons informa Elena Freixa.

L'FMI demana reduir les pensions

Precisament, els ajustos que estan demanant els organismes internacionals són severs. L'FMI alerta en un dels seus informes del "risc de longevitat", el fet que la població mundial visqui més del previst, i reclama que els estats prenguin mesures com augmentar l'edat de jubilació, retallar les pensions i incrementar les cotitzacions. "Les mesures trigaran anys a donar fruit i serà més difícil afrontar aquesta qüestió si es posposa l'acció correctiva", va explicar ahir el director d'afers monetaris de l'FMI, José Viñals, en la presentació de l'informe sobre l'impacte financer del risc de longevitat. El càlcul és que si l'esperança de vida augmenta el 2050 tres anys més del previst, "els costos de l'envelliment, que ja són enormes, augmentarien un 50%. I s'aconsella recórrer als plans de pensió privats.