Publicitat
Publicitat

LA CRISI DE L'EURO PÀNIC ALS MERCATS

Mario Draghi adverteix que el Banc no sortirà al rescat de cap país europeu

El BCE es renta les mans

El BCE no vol ser l'apagafocs de la crisi del deute. Mario Draghi va espolsar-se ahir la pressió advertint als polítics que ells no han complert amb el compromís d'ampliar el fons de rescat europeu.

Al Banc Central Europeu (BCE) se li ha acabat la paciència amb els polítics. El màxim guardià de l'euro va advertir ahir que no es deixarà doblegar per la creixent pressió de líders europeus i economistes perquè intervingui amb més diners en els mercats financers per sufocar la crisi dels països més endeutats de l'eurozona. No farà de bomber, no farà d'últim prestador, va emfatitzar ahir amb una vehemència desconeguda el nou president de l'entitat emissora, Mario Draghi, en una conferència al XXI Congrés Europeu de Banca a Frankurt.

En les últimes setmanes, i de manera més intensa els últims dies, França, Espanya i altres països de la zona euro han reclamat al BCE més compromís en la crisi financera. El debat sobre el paper del Banc Central ha confrontat ferotgement les postures de París i Berlín, on la cancellera alemanya, Angela Merkel, ha insistit que la solució per a la fragilitat europea no és reclamar més injecció de diners de l'entitat amb seu a Frankfurt. Draghi va sortir ahir al pas contra la impressió que la classe política pot manar sobre el BCE com vol, i va ressenyar que si l'ens emissor intervingués més en el mercat perdria la seva credibilitat i independència, i això no està disposat a permetre-ho. Tot just fa 19 dies que Draghi va rellevar el francès Jean-Claude Trichet al capdavant del BCE i alguns observadors van posar en dubte que el banquer italià pogués seguir el rumb independent de l'ens. Baixar els tipus d'interès a l'1,25% després de presidir la primera reunió del consell de govern del Banc Central va confirmar el recel dels analistes. Però ahir no va deixar dubtes sobre el seu posicionament. "La credibilitat del BCE es fonamenta en l'èxit de la política monetària amb què es disminueix la inflació. Aquesta és la contribució que ens podem permetre per donar suport al creixement, la creació de feina i l'estabilitat financera -va raonar Draghi-. I ho fem amb plena independència", va precisar.

Responsabilitat política

No només no es va deixar pressionar pel president francès, Nicolas Sarkozy, i altres caps de govern dels estats més endeutats de la zona euro, sinó que Draghi no va dubtar a passar ahir la patata calenta a la classe política, exigint-los afanyar-se a l'hora de posar en marxa tan aviat com sigui possible les decisions preses en la cimera europea de finals d'octubre. "Des que s'ha aprovat la implementació del Fons Europeu d'Estabilitat Financera (EFSF) ha passat un any i mig; des de les decisions per proveir el volum de garantia de l'EFSF per complet han passat quatre mesos, i quatre setmanes des de la reunió en què es va acordar ampliar els recursos i es va declarar que el fons havia de ser completament operacional i que totes les seves eines es faran servir d'una manera efectiva per assegurar l'estabilitat financera", va recordar Draghi. "On és l'aplicació de les decisions?", va queixar-se, mentre assenyalava que a la zona euro hi ha un element essencial per a l'estabilitat financera que es basa en "una governança econòmica més robusta" amb l'avançament de la Unió. Això implica "la urgent implementació de les decisions del Consell Europeu" i de les cimeres de Brussel·les, va puntualitzar.

Complir amb els acords

El president del Deutsche Bank, Josef Ackermann, va ser igualment rotund: "El que s'ha decidit cal posar-lo immediatament en marxa. Si no, no es podran controlar les turbulències del mercat i els bancs es veuran amenaçats amb problemes greus de refinançament".

Però no només des d'Alemanya es criticava la lentitud i ineficàcia política. En una línia similar es va pronunciar a Madrid el membre del Comitè Executiu del BCE, José Manuel González-Páramo, que va apuntar a una responsabilitat doble dels governs: tant de manera individual en cadascun dels països perifèrics -on s'ha experimentat una gradual pèrdua de productivitat-, com en conjunt. Perquè, segons va denunciar, "comparteixen una moneda única però poc més". "És hora de demanar als líders que accelerin els passos. Els governs estan fent la tàctica del salami, de fer les reformes a trossos, però no fan el que haurien de fer", va criticar González-Páramo, mentre reiterava que el BCE no pot comprar massivament bons de deute sobirà perquè aniria en contra del mandat de l'ens.

González-Páramo tot just es va contenir quan se li va preguntar sobre les informacions que el situen com a futur ministre d'Economia espanyol, i es va limitar a recordar que té contracte amb el BCE fins al pròxim 31 de maig.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT