El BCE torna al rescat d'Itàlia

BARCELONAEls temors sobre el futur de l'eurozona ressusciten al mateix ritme que s'acaben les festes nadalenques. Tot i que no han viscut grans sotragades, les primes de risc d'Itàlia i, fins a cert punt, d'Espanya, han anat pujant de manera constant durant els últims dies. I, de sobte, com qui no vol la cosa, Itàlia s'ha trobat de nou en zona d'alt risc superant els 500 punts i el 7% d'interessos pel seu deute a deu anys, justament les dues fronteres que no s'haurien de trepitjar si no es vol córrer el risc d'haver de demanar un rescat. A més, la prima de risc espanyola es va acostar perillosament als 400 punts (va arribar a estar en 387).

Davant d'aquesta situació, el BCE va tornar a comprar deute públic, segons van confirmar diversos operadors de borsa a l'agència Reuters. Aquests mateixos operadors van explicar que les compres van ser petites, cosa que segurament explica que les primes de risc deixessin de créixer però que no baixessin dràsticament com havia passat en intervencions anteriors del BCE.

Tot indica que, després de la treva nadalenca, Europa encara patirà més ensurts en la crisi del deute que, de manera més o menys oficial, va començar el maig del 2010, quan Grècia va demanar el primer rescat. Els acords europeus del 9 de desembre (que concedeixen més poders a Brussel·les perquè controli el deute i el dèficit dels països membres) van aconseguir calmar una mica els mercats. Però aquests acords no es ratificaran fins a finals d'aquest trimestre i fins llavors pot passar qualsevol cosa.

A més, a la cimera no es va concretar res sobre els eurobons (la creació d'un deute comunitari que permeti als països amb problemes accedir a finançament) ni sobre una ajuda més gran del BCE per a aquells estats membres que ho necessitin. Sí que es va deixar entreveure que, si tots els països aproven els acords, Europa avançarà per aquest camí. Però no hi ha cap calendari establert i, tal com s'ha demostrat, els mercats no tenen paciència.

En l'inici del 2012 totes les mirades apunten a Itàlia, país que aquest any ha de vendre deute públic per 220.000 milions d'euros, gairebé l'equivalent al doble del seu PIB. Fins a cert punt, també s'examina Espanya. Malgrat tot, el nou president, Mariano Rajoy, prefereix no fer declaracions. De moment només ha parlat -per obligació- durant la seva investidura i no tornarà a comparèixer fins al 30 de gener. Entre les dues intervencions s'hauran celebrat cinc consells de ministres i fet nombroses reformes.

El tercer front obert en aquest moment és Hongria. Aquest país (membre de la Unió Europea, però no de l'euro) està a punt de fer fallida, però les negociacions amb la UE i l'FMI per obtenir un rescat no van per bon camí. Això ha provocat que la prima de risc de la veïna Àustria hagi crescut 55 punts aquesta setmana, l'increment més gran dels últims deu anys. Afortunadament per a Àustria, la seva prima de risc encara està controlada en 178 punts.

L'atur baixa als EUA

El mateix dia que les tensions per l'economia europea van rebrotar, els Estats Units van sorprendre amb una de les millors dades dels últims temps. La primera potència mundial va anunciar ahir que la seva taxa d'atur ha baixat al 8,5%, el nivell més baix dels últims tres anys (des del febrer del 2009, en concret), gràcies a la creació de 200.000 llocs de treball. Els analistes havien previst que la taxa d'atur augmentaria moderadament.

Alan Krueger, el principal assessor de Barack Obama en economia, va assegurar: "A poc a poc estem sortint d'un forat molt profund". En declaracions a Bloomberg, Krueger va suggerir que es mantindran les rebaixes d'impostos sobre la renda durant tot el 2012 amb l'objectiu de fomentar el consum.