Publicitat
Publicitat

Teheran i Riad utilitzen el petit regne per decantar la balança regional al seu favor

Bahrain, l'última batalla pel control del golf Pèrsic

El règim de Manamah i les potències del golf Pèrsic s'han sortit amb la seva: a base d'anys d'interferències, pressions i joc brut a Bahrain, han transformat el conflicte polític i la lluita democràtica inicials en un enfrontament religiós.

Les protestes en aquest país han tingut tradicionalment el suport de grups xiïtes i sunnites, però a mesura que els primers s'han anat acostant a Teheran, s'ha fet més present el dilema sunnita d'haver de posicionar-se davant d'una revolta justa, però dirigida per grups proiranians.

Precisament, el conflicte religiós a Bahrain beneficia, en primer lloc, l'Iran, que els darrers dies ha boicotejat els intents de negociació entre els partits xiïtes i el govern a través dels seus poderosos lobis en aquest país àrab, amb l'objectiu de portar la situació a un punt de no-retorn i precipitar el canvi de règim.

En aquest context, s'entén la reacció d'un altre actor amb interessos a Bahrain, l'Aràbia Saudita, que amb el vist-i-plau dels Estats Units dilluns hi va enviar mil soldats per reprimir la revolta. Amb aquest moviment, els saudites treuen a la llum el combat per Bahrain que els iranians volien lliurar a l'ombra. L'Iran ha replicat mantenint l'enfrontament dels seus seguidors amb les tropes estrangeres.

Així, i mentre la violència no s'aturi, la radicalització de les posicions allunya el gruix de la població sunnita dels sectors més crítics amb el règim. Amb tot, els manifestants xiïtes només mostren aquests dies banderes nacionals i eslògans en contra de la divisió sectària.

Si el govern és capaç d'aturar la revolta, en pot sortir reforçat. Ara mateix la seva continuïtat penja d'un fil, però es podria mantenir al poder molts més anys gràcies a la fractura social i a la por a la influència iraniana, a través de la qual està guanyant més adeptes entre els sunnites de totes les tendències, que representen prop d'un 40% de la població.

Crisi econòmica

Els primers moviments opositors van esclatar als anys setanta i vuitanta sota la direcció de sunnites i xiïtes, però el govern va centrar la repressió en els segons. Alhora, afirmava que el descontentament popular era, en realitat, una revolta islamista finançada per l'Iran.

Des d'aleshores, els partits opositors han anat caient sota l'òrbita de Teheran, i el govern ha apartat els xiïtes dels cercles de poder, al mateix temps que ha fomentat la immigració de musulmans sunnites de països pobres, com el Iemen o el Pakistan, per crear unes forces de seguretat molt fidels al rei i sense cap lligam sentimental amb el poble que han de reprimir.

La inestabilitat política d'aquells anys va fer fugir moltes empreses estrangeres i va desembocar en una greu crisi econòmica. Amb aquest panorama, l'emir Hamad, en pujar al tron, es va veure forçat a proposar alguns canvis. El 2002, va proclamar-se rei i va instaurar un parlament democràtic. Però els opositors afirmen que el règim no ha cedit parcel·les de poder i que lligar la monarquia als canvis és una manera de perpetuar el govern de la família Al-Khalifa.

Per la seva banda, l'Iran es juga a Bahrain tornar a ser la principal potència de la regió a costa dels EUA i de l'Aràbia Saudita, la influència de la qual ha quedat en un segon terme al Líban, Palestina i l'Iraq. A més, Riad tem que les revoltes del món àrab esperonin la població xiïta de la regió petrolera del nord-est del país a reclamar el reconeixement dels seus drets amb més contundència.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT