No totes les revoltes al món àrab es poden ficar en el mateix sac. Bahrain ho està demostrant a marxes forçades després de sis dies de protestes contra la monarquia d'Al-Khalifa encapçalades per la majoria xiïta. Al petit estat del golf Pèrsic -de poc més d'un milió d'habitants- l'exèrcit ha sortit al carrer a reprimir les protestes i ha convertit la plaça Pearl de Manamah, la capital, en el nou Tiananmen del món àrab. Durant el dia d'ahir almenys va morir una persona i va haver-hi desenes de ferits de bala. Segons els testimonis, els soldats van disparar de manera indiscriminada contra els manifestants que es dirigien al recinte després dels funerals de les víctimes de la "massacre" de dijous a la matinada. El rei va demanar ahir al vespre al seu fill que obri un diàleg amb "tots els partits".
Una illa que no fa més de 20 km d'amplada obre totes les portades occidentals d'aquests dies, un Estat que fins ara pocs sabien col·locar al mapa. Per poder entendre el paper de Bahrain es fa necessari abordar les claus del rerefons del conflicte.
El detontant
El rei de Bahrain, Hamad bin Isa al-Khalifa, al poder des del 1999, va anunciar la setmana passada que donaria 2.650 dòlars a cada família per evitar l'efecte contagi tunisià i egipci. L'incentiu no va servir per aturar una gran manifestació convocada per l'oposició el 14 de febrer, on va morir un jove. Des de llavors, les protestes no han cessat, fins al punt que durant la nit de dimarts, prop d'un miler de persones van passar la nit a la plaça més gran de la capital seguint l'exemple d'Egipte. De fet, van rebatejar la plaça Pearl amb el nom de Tahrir, plaça de l'Alliberament. L'endemà es va celebrar un nou funeral i més gent es va atrinxerar al campament. La matinada de dijous la policia va carregar per sorpresa contra els manifestants. El balanç va ser de quatre morts i 231 ferits.
Els factors
El bloc més gran de l'oposició està liderat pel partit Wefaq, que representa la majoria xiïta al país. Té 17 dels 40 diputats d'un Parlament amb menys de deu anys de vida. Les primeres eleccions democràtiques van ser el 2002, però van conservar l' statu quo de gairebé tres segles d'història: la monarquia de l'exemir Al-Khalifa va continuar al poder. La majoria xiïta al país (el 70 % de la població nativa) acusa el rei de tirar endavant una campanya demogràfica per igualar el percentatge amb els sunnites. L'elit del país i gairebé tot el personal de l'administració està format per aquest grup.
Els riscos
Els països veïns temen que la revolta s'escampi pel golf Pèrsic. Dijous a la nit es van reunir d'urgència representants de tots els països per convenir com s'havia de solucionar el conflicte. L'Aràbia Saudita està espantada per la reacció de la població xiïta que, tot i ser poca, es concentra en la zona de màxima producció de barrils de petroli de l'est del país. El paper de Qatar és estrany perquè, tot i saber el pes econòmic de l'illa a la zona, l'emir continua emetent les imatges sanguinàries a través del canal per satèl·lit d'Al-Jazira.
Les conseqüències
Estats Units es troben davant una gran contradicció perquè poden perdre el control de tota una regió. Té a Bahrain la V flota, la més gran del món. Els més de sis mil efectius concentrats al port de la capital controlen un dels punts més calents del planeta. Obama va demanar ahir que es respectin els drets dels civils, però encara no ha llançat un toc d'alerta clar a Al-Khalifa. Tot i això, Hillary Clinton va qualificar el país com un dels més desenvolupats de la zona al desembre passat.
