Publicitat
Publicitat

NOU MODEL DE SALUT

La majoria de comunitats espera que passi el 20-N

Catalunya es queda sola en la retallada sanitària

Catalunya ha estat de les primeres a retallar en sanitat. La resta de governs autonòmics, excepte les Balears i el País Basc, esperen a després de les eleccions generals per fer reformes en salut.

Catalunya ha estat pionera en l'aplicació del bisturí a la sanitat. Només el País Basc, i a partir d'ara també les Illes Balears, estan aplicant mesures de contenció de la despesa. Les retallades en els serveis sanitaris d'altres comunitats autònomes encara són molt tímides: Andalusia ha tancat alguns llits, Galícia està reduint en farmàcia i, en general, aquest estiu s'està contractant menys personal per fer suplències, però no es tracta d'una reforma estructural del sistema com sí que passa a Catalunya.

No obstant, els sindicats alerten que després de les eleccions generals del 20 de novembre, els governs autonòmics començaran a retallar en sanitat. "Ara no són clars, però estem preocupats pel que pugui passar després de les eleccions. Per això els demanem que en els seus programes electorals detallin quin model sanitari volen", explica Carmen López, secretària de política social d'UGT. "Esperem retallades, però no de serveis essencials", va dir Fernando Móner, president de la Confederació de Consumidors i Usuaris.

Bauzá s'emmiralla en Catalunya

"No és qüestió de qui governa. Des de David Cameron, a Anglaterra, fins a Patxi López, al País Basc, es prenen mesures similars a les nostres per preservar un sistema sanitari al qual no volem renunciar", va dir el conseller de Salut, Boi Ruiz, en la seva última compareixença al Parlament per justificar les retallades en sanitat. El conseller fa temps que diu que altres comunitats amb problemes de tresoreria seguiran el mateix camí que Catalunya, però que la convocatòria d'eleccions ho ha congelat. És cert que el País Basc fa dos anys que ha començat a reordenar el seu sistema sanitari -tancament de llits, paralització d'obres en marxa, unificació d'hospitals i reducció de l'estada mitjana a l'hospital-, però mentre que el seu ajustament pressupostari és només d'entre un 2% i un 3%, a Catalunya és d'un 10%. "Nosaltres ho hem de fer més de pressa perquè no tenim diners", reconeixen des de Salut. Tampoc s'ha d'oblidar que el País Basc encapçala el rànquing de despesa sanitària per habitant, amb 1.623 euros, mentre que Catalunya (1.298 euros) se situa per sota de la mitjana. A la cua hi ha les Illes Balears, amb 1.066 euros. Precisament, el govern de José Ramon Bauzá ha presentat un pla de sanejament per retallar 380 milions d'euros i la sanitat s'haurà de fer càrrec de prop d'un terç d'aquesta reducció.

Preveu mesures com la reducció d'horaris en l'atenció primària, un control més estricte dels treballadors, una retallada de les hores per a tasques sindicals i la reorganització de la compra de medicaments. Tot i que l'equip de govern ha estat molt hermètic pel que fa als detalls, bona part del text del pla de sanejament és el que ja havia preparat l'executiu de Francesc Antich. Així, Bauzá manté que els punts d'atenció continuada (PAC) -l'equivalent illenc dels centres atenció primària- tanquin a la nit, com es comença a fer a Catalunya, i ara la majoria d'urgències nocturnes s'hauran de dirigir als hospitals de referència. A banda, el document preveu un control més estricte de la carrera professional i una reducció dels càrrecs directius. "Hi ha molts càrrecs que només seuen i fan de càrrecs i ara s'hauran de posar a treballar", va dir Bauzá. També es preveu prescindir de molts treballadors interins. "Els treballadors que sobrin, perquè són eventuals, se n'hauran d'anar", va afegir.

Tot plegat, ha provocat les primeres protestes del sector. La mobilització ciutadana, però, encara no és comparable a la catalana, que fa mesos que critica les retallades.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT