Publicitat
Publicitat

CRISI DEL DEUTE

Jens Weidmann desafia Mario Draghi i encén el debat sobre el rumb de la política monetària

El Bundesbank contra el Banc Central Europeu

El president del Bundesbank, Jens Weidmann, ha atacat les polítiques anticrisi del Banc Central Europeu (BCE). Entén que l'ens emissor s'ha excedit amb la barra lliure a tres anys i ha encetat una complexa discussió.

El BCE veu la conjuntura econòmica a prop de tocar fons, com a etapa prèvia per començar la recuperació. Les xifres de creixement durant el 2012 a l'eurozona seran modestes, sense descartar que siguin negatives (oscil·laran entre el -0,5% i el 0,3%), però s'evitarà la recessió prolongada, i la inflació baixarà fins a situar-se l'any que ve per sota de la taxa del 2%. Una llum al final del túnel. Un retorn a la confiança en l'eurozona que s'ha aconseguit en bona part gràcies a "l'èxit rotund" -segons presumeix el president del BCE, Mario Draghi- de les dues operacions de barra lliure a tres anys que es van dur a terme al desembre i al febrer.

Aquestes injeccions de liquiditat de diner barat han aportat més d'un bilió d'euros a la banca amb l'objectiu de pal·liar la perniciosa sequera en el mercat interbancari, en què les entitats solien prestar-se diners quan regnava la confiança en el sistema financer. L'ens emissor, a més, està admetent bons de titulació amb una nota d'A (fins ara només n'acceptava de triple A) com a garantia per prestar liquiditat i, el que és més determinant per a l'economia real, està dirigint la banca a utilitzar aquesta barra lliure per concedir crèdits a pimes i famílies (hipoteques).

Les situacions extraordinàries requereixen mesures extraordinàries, argumenten Draghi i la major part del consell de govern del BCE. No obstant, hi ha veus notòriament discrepants que han fet pública la discòrdia al si de l'ens emissor. La tensió a l'eurotorre de Frankurt no l'ha provocat aquest cop la situació als mercats, sinó la recent carta que el president del Bundesbank, Jens Weidmann, va dirigir a Draghi. La missiva, feta pública a través del Frankfurter Allgemeine , va despertar "la incomprensió en molts membres del consell del BCE", com citen diversos mitjans alemanys. Molts li retreuen la poca intel·ligència d'elevar obertament i en solitari una queixa a Draghi en comptes d'usar el gremi com a plataforma de discussions crítiques.

Company elegant

Fonts del consell del BCE asseguren que Weidmann és "un company molt elegant en les maneres, molt articulat, amb molta capacitat de dialèctica, però obstinat fins a l'extrem: no se'l pot convèncer mai". Portes enfora, els experts es plantegen que malmeses que han d'estar les relacions perquè Weidmann es vegi forçat a escriure una carta.

Quan es tracta de l'estabilitat de la moneda, el Bundesbank és inflexible, i ara veu aquest imperatiu subordinat en mans de totes els altres dirigents del BCE. El banc central alemany vol trencar l'enorme dependència que el sector bancari de l'eurozona té dels diners barats de l'ens emissor. El màxim mandatari del Bundesbank també ha exigit imposar noves regles estrictes que portin més seguretat a les institucions financeres.

Weidmann ha criticat en reunions del BCE els estàndards de qualitat per als crèdits i sovint s'ha posat a la defensiva en entendre que mai abans s'havien atacat tant les virtuts de la política monetària alemanya, articulades sota els principis de no cedir finançament per als estats, estricta independència política i prioritat incondicional en la lluita contra la inflació.

Aïllat al consell del BCE

Tot i que Draghi s'afanyés dijous a lloar l'"excel·lent relació" amb Weidmann i apuntés que no podia recordar "cap exemple en què el Bundesbank estigués sol en les seves opinions", la premsa alemanya insisteix a veure el banquer alemany tan aïllat com ho estava el seu predecessor, Axel Weber, que amb els seus posicionaments radicals en política d'estabilitat va ser ben poc escoltat dintre del consell del BCE i va acabar plegant. El tarannà de Weidmann, amb tot, és un altre, i malgrat la carta la seva estratègia ha passat per reduir la dissensió pública i buscar aliats en el rerefons.

Però des de la seva estrena en el càrrec, el maig de l'any passat, Weidmann s'ha trobat en una posició estructural de minoria. És cert que els representants de Luxemburg, Holanda, Àustria i Finlàndia estan a prop de les tradicionals posicions del Bundesbank, però l'exassessor de Merkel en deu mesos no ha pogut portar a terme cap de les seves demandes elementals. Així, igual com es va oposar a l'ampliació dels programes de compra de deute sobirà a Espanya i Itàlia, ara ha denunciat l'excés de "generositat" amb les operacions de barra lliure a tres anys. "El programa genera calma a curt termini, però és una calma que pot ser enganyosa", va comentar Weidmann a Der Spiegel .

La posició oficial del BCE, però, contraataca afirmant que el volum i la durada de les operacions és la correcta per seguir amb "el mandat dels estatuts que obliga a protegir el patrimoni de la zona euro". Fonts de l'ens emissor asseguren que el seu control als bancs és ja prou estricte i que les crítiques vessades a través de la premsa alemanya "obeeixen a prejudicis".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT