El Banc d'Espanya admet ara que la bancarització fa tard

Madrid.El Banc d'Espanya va admetre ahir per primera vegada que la reforma de la governança de les caixes d'estalvis i la seva "submissió" a la transparència i a la disciplina de mercat "s'hauria d'haver fet abans, en els bons temps, i no enmig de la crisi". Però el governador, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, ho va dir sense fer autocrítica, com si durant aquell període el Banc d'Espanya no existís, i carregant el mort als governs del PSOE i del PP.

Va detallar, a misses dites, el que considera que s'hauria hagut de fer fa una dècada. Vist en perspectiva, va argumentar que hauria estat "un error" injectar capital als grans bancs com van fer diversos països immediatament després de la crisi de Lehman Brothers. Va defensar que abans de la crisi els governs socialistes o populars ja haurien hagut d'obligar a tirar endavant una "inaplaçable" reestructuració i el sanejament d'unes "institucions petites i mitjanes allunyades de la disciplina de mercat que havien deixat massa diners al sector immobiliari". Dit en altres paraules, impulsar la conversió de les caixes en bancs.

Fernández Ordóñez va afegir que en aquell moment també s'hauria hagut de reformar la legislació per gestionar les crisis bancàries, ja que no servia per tractar les entitats no mercantils ni estava adaptada als requisits d'Europa. I també calia modificar el límit de despesa, les pensions o les normatives laborals "durant els anys d'expansió, quan tot semblava que anava bé i s'ignoraven els problemes que acabarien sorgint per acumular desequilibris". Va elogiar que "al final" el govern espanyol entengués que calia prendre mesures addicionals.

Sous i productivitat

Fernández Ordóñez va demanar al govern espanyol que no s'adormi i que segueixi impulsant més reformes amb diligència i perseverança. El Banc d'Espanya considera que actualment l'Estat segueix el camí adequat perquè les entitats financeres surtin airoses i fins i tot reforçades de la difícil situació que ha patit l'economia. Per això va considerar "imprescindible" no aturar-se i mantenir "la continuïtat i l'ambició" de les reformes. Pel que fa a la reforma financera, va assegurar, ferm, que els inversors i els mercats han de tenir clar que totes les entitats acabaran complint els requisits de capital d'un 8% o un 10%. Va llançar aquest missatge després de la ruptura del SIP Banco Base.

El governador del Banc d'Espanya va centrar el seu discurs en la reestructuració de les caixes d'estalvis, però va voler dir la seva sobre la reforma de la matèria "que més ens separa dels altres països europeus". Va indicar que les institucions laborals "són la causa del principal problema de la nostra economia" perquè el marc espanyol "posa traves a la creació d'ocupació i incentiva a utilitzar la destrucció de llocs de treball com un mecanisme d'ajustament". Per això, parodiant unes paraules del president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va dir que "en aquest cas no n'hi haurà prou que es digui que va en la bona direcció". Va advertir que en aquesta qüestió el més important serà l'abast, però tampoc vol que es vagi massa lluny. Ho va resumir dient que n'hi hauria prou que els empresaris poguessin oferir llocs de treball amb sous vinculats a la productivitat "als milions de desocupats, i aquests poguessin tenir la possibilitat de decidir sobre unes ofertes que avui els empresaris espanyols ni tan sols els poden plantejar per culpa de la rigidesa de les nostres singulars normes". En definitiva, apropar el marc laboral al de la UE per aconseguir una recuperació de l'ocupació "més ràpida".

Després d'escoltar aquestes paraules, que Fernández Ordóñez va pronunciar en una conferència, no va sorprendre la recepta que va donar a Portugal. Va desitjar a aquest país, el que està més a prop d'haver de demanar un rescat financer, "que l'encerti" a l'hora de reconduir la seva economia, però va dir que l'únic camí per "encertar-la abans, durant i després" és "reformes, reformes i més reformes". El governador del Banc d'Espanya va reconèixer que és "important" l'afectació que pot tenir per a l'economia espanyola el que passi a Portugal, però va exposar que "no tant" per a la banca, perquè no hi té gran part del seu negoci. Va dir que "si Portugal va a pitjor, és dolent" per a l'Estat, però va afegir que es tracta d'un país "petit" i que l'impacte és "inferior" en comparació amb el que podria significar una crisi a França o al Regne Unit.