Publicitat
Publicitat

DEBAT ENTORN DE L'ESTAT AUTONÒMIC

Banderes i himnes fets a corre-cuita

El cafè per a tothom va crear 17 autonomies, algunes sense història comuna ni sentiment nacional. Excepte Catalunya, Euskadi i Galícia, les presses van sorgir arreu donant peu a un ric anecdotari

Cantàbria

Cantàbria va ser, amb la Rioja i Madrid, l'únic territori que va accedir a l'autonomia sense tenir abans un règim preautonòmic. De fet, un decret llei del 1978 incloïa la llavors província de Santander dins de Castella i Lleó, ignorant la petició càntabra. El territori va viure actes favorables i contraris a l'assimilació castellana, però els segons van ser més forts i es va assolir l'autonomia. L'antecedent se situa al 1976, quan 100 personalitats havien reclamat el concert econòmic per sortir de la crisi que patien. Una demanda ara pròxima per als catalans.

Astúries

Com a tot arreu, la UCD va vetar accedir a l'autonomia per la via ràpida. L'himne adoptat, Asturias, patria querida , tenia una autoria incerta, però recentment hi han trobat arrels cubanes i inspiració polonesa.

Castella i Lleó

A més de perdre Cantàbria i la Rioja, Castella i Lleó podia haver-se dividit més, ja que la província de Segòvia va reclamar constituir-se en comunitat autònoma. Els seus municipis es van dividir i el govern central va donar la raó als unionistes castellans. Lleó també va reclamar configurar una autonomia de tres províncies, però es va fer enrere. El TC va intervenir en tots dos casos. Castella i Lleó encara ara no té himne propi.

Illes Canàries

"L'autonomia de les Canàries és la més difícil de les autonomies", va afirmar el 1979 el president de la seva Junta, Alfonso Soriano. Això es devia a la manca de sentiment regional més enllà del de cada illa i a les importants rivalitats entre les federacions de Las Palmas i Tenerife del primer partit, la UCD. Al final, però, es va aprovar l'autonomia per la via lenta juntament amb la Lotraca, una llei de transferències que la igualava a les de via ràpida.

Navarra

El procés autonòmic navarrès es va retardar pel debat de base sobre si havia de compartir autonomia amb el País Basc -postura defensada pels nacionalistes bascos, el PSOE i altres sectors de l'esquerra- o fer camí en solitari -com volia la dreta amb el suport del govern central de la UCD. El viratge socialista va donar la victòria al segon grup, que va impulsar el procés tard, el 1981, sense la participació dels basquistes. A mitjans dels 80 Navarra va demanar a Euskadi que retirés l'escut navarrès de dins del seu escut, i el TC el va obligar a fer-ho, tot i la seva negativa inicial.

Ceuta i Melilla

Ceuta i Melilla no es van integrar a Andalusia pel seu color polític diferent. Tot i això, l'autonomia va sulfurar el Marroc, que les reclama.

Extremadura

L'origen de la seva bandera és incert. Un professor i un advocat la reivindiquen, però pot sorgir dels colors dels dos clubs de futbol més importants.

La Rioja

Amb una història pròpia escassa, la personalitat de la Rioja va néixer pràcticament de zero. Hauria pogut acabar de qualsevol altra manera, ja que es va parlar d'integrar-la a Castella i Lleó, el País Basc, Navarra o fins i tot l'Aragó, però les pressions socials van empènyer cap a l'autonomia uniprovincial, en contra del desig del govern espanyol. La UCD fins i tot va presentar esmenes frustrades al seu Estatut en el tràmit a Madrid per obrir la porta a integrar-la a Castella i Lleó. Per trobar-li una bandera, l'encara Diputació de Logronyo va convocar un concurs públic que va rebre 260 propostes. L'excessiu debat social provocat, però, va fer declarar desert el concurs quan ja hi havia un guanyador. Finalment va prosperar la proposta d'un col·lectiu d'universitaris riojans que estudiaven a Madrid i que els ajuntaments es van fer seva. De l'himne, tocat per primer cop el 1965, se'n conserven pocs fragments i no té cap regulació.

Andalusia

Andalusia no va voler ser menys que Catalunya i Euskadi, i prop de dos milions d'andalusos van sortir al carrer per l'autonomia per la via ràpida. La Junta, presidida per Rafael Escudero (PSOE), va convocar una consulta per referendar-ho i va rebre totes les travetes possibles del govern central. La UCD de Granada fins i tot va reclamar la creació d'una autonomia d'Andalusia Oriental, per la qual va inventar una bandera. El sí, però, va rebre el vot de més del 50% del cens en totes les províncies, excepte a Almeria, amb més abstenció. Tot i això, Escudero va poder reformar la llei a Madrid i aplicar la via ràpida. En baixar de l'avió de retorn va fer un míting amb un megàfon i va acabar amb un eufòric "Visca Andalusia Lliure!"

Aragó

El PSOE, AP i CDS no van votar fins al 1989 l'himne de l'Aragó, amb ganes limitades. "No hi donem cap transcendència", reconeixia el portaveu popular. El PAR, que va oposar-se a l'himne proposat, apostava per adoptar El canto a la libertad , de José Antonio Labordeta. Abans d'aprovar l'Estatut, l'Aragó va usar fins a tres banderes diferents.

País Valencià

La guerra de símbols va ser dura al País Valencià. Allà s'hi va pactar un Estatut que reconeixia la senyera amb franja blava i escut de la Generalitat, i el nom de País Valencià. El text, però, va ser durament modificat a Madrid per la UCD, adherida des de feia poc al blaverisme, i s'hi va imposar la senyera coronada i el nom de Comunitat Valenciana.

Comunitat de Madrid

Madrid, a més de liderar una autonomia, hauria pogut tenir estatus propi tipus Mèxic DF o integrar-se a Castella-la Manxa. El primer president, Joaquín Leguina, va encarregar la bandera, que podria estar inspirada en la Xina maoista, i l'himne, que tracta amb ironia el procés: " Cada cual quiere ser cada una, no voy a ser menos ", diu textualment.

Castella-la Manxa

Castella-la Manxa va refusar la petició formal de Madrid d'integrar-s'hi. Pel que fa a la bandera, va estudiar set propostes fins a escollir la definitiva, descartant les usades fins llavors. D'himne encara no en té.

Illes Balears

El debat es va centrar en la ponderació de vots per illa, la llengua i la bandera -alguns defensaven la senyera neta-. Encara no hi ha himne.

Regió de Múrcia

Fer una autonomia no és fàcil i Múrcia es va aliar amb Catalunya per tenir suport. El seu esborrany d'Estatut preveia adherir municipis limítrofs d'Albacete, Alacant i Almeria que ho volguessin, però el govern central ho va eliminar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT