Publicitat
Publicitat

CONSEQÜÈNCIES DE L'ESCALFAMENT GLOBAL

La futura primera ministra proposa un mur de 30 quilòmetres

Bangkok busca solucions per no desaparèixer sota el mar

Un mur de 30 quilòmetres a la desembocadura del riu Chao Phraya, al golf de Tailàndia, per evitar que Bangkok s'enfonsi al mar. Aquesta era una de les propostes del programa que la futura primera ministra tailandesa, Yingluck Shinawatra, presentava a les eleccions del 3 de juliol, però va passar desapercebuda, relegada a un segon pla per les discussions sobre com resoldre la crisi política que afecta el país des del cop d'estat de l'any 2006.

La proposta, però, era oportuna. Hi ha molta gent a Bangkok que encara té fresc el record de l'octubre passat, quan la capital va quedar al límit del desastre. Quatre milions de sacs de sorra col·locats precipitadament a la riba del Chao Phraya van evitar que la metròpoli -d'uns 10 milions d'habitants- quedés negada. Les pitjors inundacions en 50 anys al nord-est del país havien fet pujar el nivell del riu, que amb la marea alta del 26 d'octubre es va quedar a dos pams de superar les precàries defenses.

Preparada fins a cert punt

Bangkok, construïda sobre els terrenys pantanosos del delta del Chao Phraya, està acostumada a patir inundacions, sobretot durant l'estació de pluges, del juny a l'octubre. Per al que no està preparada és per al destí que molts experts assenyalen com a inevitable si no es prenen mesures dràstiques aviat. Situada entre un i dos metres sobre el nivell del mar, amb algunes zones ja per sota de la cota zero, la capital tailandesa és una de les ciutats més vulnerables a una eventual pujada del nivell del mar provocada per l'escalfament global del planeta.

Amb tot, el principal problema és al subsòl. Krung Thep (Ciutat dels Àngels), que és com l'anomenen els tailandesos, no para de créixer i augmenta cada vegada més l'explotació dels aqüífers, agreujada també pel creixement de la indústria. A mesura que les reserves subterrànies s'eixuguen, les capes d'argila del subsòl es fan més compactes i la ciutat en el seu conjunt s'ensorra. Segons el director del Centre de Recerca d'Aigües Subterrànies, Kriengsak Srisuk, un 20% del terreny de Bangkok s'ha enfonsat un metre en els últims 30 anys.

Els problemes amb l'aigua, a més, s'han vist agreujats per la decisió que va prendre el govern a principis dels anys 50 de cobrir la majoria dels seus canals i convertir-los en carreteres. La mesura, recomanada per les agències de cooperació internacional, pretenia combatre la malària, però va trencar el sistema natural de drenatge de la ciutat.

Ara els auguris són poc propicis. Els pitjors són els del cap de l'agència de gestió de desastres, Smith Dharmasaroja, que calcula que la ciutat es trobarà un metre i mig sota el nivell del mar el 2030. El seu no és un pronòstic qualsevol, després que el 1998, quan era cap del servei meteorològic, anunciés que el litoral del sud del país patiria un tsunami devastador, tal com va passar el dia de Sant Esteve del 2004.

"No tenim temps per moure la nostra capital a una altra banda en els pròxims 20 anys. Hem de fer tot el possible per protegir-la, i potser ja és massa tard", diu Smith, que des del 2007 proposa un vast sistema de dics i murs al mar, una obra que costaria uns 2.500 milions de dòlars. La xifra no és exagerada si se la compara amb els 4.600 milions en danys que causaria una inundació severa a la capital, segons l'estimació d'un estudi del Banc Asiàtic pel Desenvolupament, el Banc Mundial i l'agència de cooperació del Japó.

Diverses possibles reaccions

Les autoritats valoren diverses opcions: dics, canals de distribució d'aigua o pantans. A principis d'any el govern sortint de Vejjajiva va demanar consell a tècnics holandesos, i l'Administració Metropolitana de Bangkok va inaugurar al febrer el primer dels quatre túnels subterranis per millorar la capacitat de drenatge.

La proposta actual de Yingluck, per la seva banda, reprodueix alguns dels defectes que han dut la ciutat al llindar del desastre. I és que per finançar el mur els seus defensors es refien dels beneficis que generaria la construcció d'una nova ciutat que s'alçaria en els terrenys -ara submergits- que crearia.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT