Bank of America es defensa d'un possible atac de Wikileaks
The New York TimesEra mitjanit a la central del Bank of America a Charlotte (Carolina del Nord) quan dos directius prenien la decisió per telèfon. La feina de contraespionatge de l'entitat financera acabava de començar. Un dia abans, el 29 de novembre, el director de Wikileaks, Julian Assange, havia assegurat que tenia el propòsit de "desmuntar" un gran banc nord-americà i revelar un "ecosistema de corrupció" amb la memòria d'un disc dur d'un directiu. A mesura que les sospites apuntaven cada cop més al Bank of America, els directius que mantenien aquesta conversa telefònica van decidir que era l'hora de passar a l'acció.
Des de llavors, un equip de fins a vint alts càrrecs del Bank of America han supervisat una àmplia investigació interna: s'han buscat centenars de documents davant la possibilitat que es facin públics, s'han revisat tots els casos d'ordinador i s'ha detectat cada signe que indiqués que els sistemes poguessin estar exposats a algun risc. A més d'aquest equip, el banc ha contractat la consultora Booz Allen Hamilton per ajudar a dirigir l'informe. També ha demanat consell a empreses jurídiques de primer ordre sobre els problemes legals que podrien aparèixer en cas que es divulgués algun arxiu, fins i tot sobre els riscos que suposaria publicar informació privada sobre els clients.
El director de l'entitat financera, Brian Moynihan, rep informació contínua sobre els avenços de l'equip, segons un directiu del Bank of America. Tant si Assange exagera com si no, té el Bank of America al punt de mira. L'estratègia defensiva de l'empresa bancària suposa l'últim tomb en la polèmica sobre el web Wikileaks i el seu fundador.
Malgrat els problemes legals d'Assange, sota arrest domiciliari en una mansió d'Anglaterra, les amenaces s'han fet més creïbles cada vegada que ha revelat documents secrets. És el cas de l'abocament de residus tòxics a l'Àfrica, el tracte als detinguts pels EUA a la base de Guantánamo, les guerres a l'Iraq i a l'Afganistan i la publicació més recent dels cables diplomàtics.
Que Assange traslladi l'atenció a una empresa privada (sobretot a una de tan impopular políticament com el Bank of America o qualsevol dels seus rivals, després de ser rescatades amb impostos dels contribuents i que es fessin públiques pràctiques d'embargament il·legals) comporta un nou tipus d'amenaça empresarial que combina elements de legislació, de tecnologia i de polítiques i relacions públiques. "Aquest és un moment important i el Bank of America se n'ha de sortir", explica Richard Levick, expert en crisis de comunicació i president de Levick Strategic Communications. "Les empreses nord-americanes han de saber què passa i de quina manera el Bank of America se'n fa càrrec", afegeix.
Comprar webs per prevenir
El banc va adquirir el mes passat adreces web que podrien provocar molèsties a la companyia o als seus alts càrrecs en cas que hi hagués un assalt públic a gran escala, però un portaveu de l'entitat va assegurar que la decisió no tenia relació amb cap filtració. El 18 de desembre es va afegir a altres companyies com Mastercard i Paypal i va assegurar que aturaria els pagaments a Wikileaks. Segons el banc, les activitats de l'organització poden ser il·legals.
"Si passa alguna cosa, volem estar preparats", explica un directiu del banc. "Vols saber quines opcions tens abans que passi, més que no pas decidir quan ja ha passat". La feina del Bank of America per revisar arxius és molt complicada, perquè en els últims anys ha fet diverses adquisicions i les que abans eren companyies independents tenen sistemes informàtics i de seguretats diferents.
