Bankia cobeja CatalunyaCaixa

MADRID/BARCELONA.L'interès de Bankia per CatalunyaCaixa es revifa. L'entitat que presideix Rodrigo Rato ha assegurat al Banc d'Espanya que podrà fer front en solitari i sense necessitat d'ajudes públiques a les noves exigències de provisions de la reforma financera, però, alhora, es manté "oberta als moviments" que puguin sorgir al mercat en les pròximes setmanes, segons avancen a l'ARA fonts de Bankia.

Uns moviments que giraran al voltant del Banc de València i CatalunyaCaixa, el procés de venda dels quals començarà aquesta setmana. Bankia no amaga el seu interès a "créixer" a Catalunya, i CatalunyaCaixa -una de les tres entitats nacionalitzades encara en mans de l'Estat- és la seva millor opció després del fallit intent d'optar per Unnim. Tot i que s'hi havia mostrat molt interessat, Rato no va presentar finalment cap oferta vinculant per l'antiga caixa catalana, ara en mans del BBVA. La decisió ha estat objecte de moltes interpretacions al sector.

Exposició immobiliària

La més difosa és que Bankia -el grup amb més exposició immobiliària- hi va renunciar per les reticències del ministeri d'Economia i d'alguns dels principals bancs pel fet que l'entitat que més ajudes públiques ha rebut (4.465 milions) pogués participar en la subhasta d'una caixa nacionalitzada. Ara cal veure quina seria la reacció del govern espanyol i del sector si Bankia s'atrevís a optar per CatalunyaCaixa, que duplica la dimensió d'Unnim.

Economia insisteix que el principal requeriment és que les fusions donin lloc a grups "més solvents", mentre que el Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB) afirma que es buscarà el "menor cost possible per als contribuents", és a dir, que s'adjudicaran les entitats a qui demani menys ajudes, segons expliquen fonts financeres.

Bankia assegura que la decisió de presentar una oferta vinculant per CatalunyaCaixa -fruit de la integració de les caixes Catalunya, Tarragona i Manresa- dependrà d'una sèrie de "factors": l'esquema d'ajudes que s'ofereixi, la manera "com es planifiquin" les subhastes i els moviments que sorgeixin un cop s'iniciï aquesta setmana el procés de venda. Per tant, la decisió no està presa ni de bon tros.

El grup que presideix l'exministre Rato subratlla que pot fer front a les noves exigències de sanejament immobiliari amb els seus propis recursos i recorda que una alternativa és créixer a Catalunya a partir de Caixa Laietana, una de les set antigues caixes que integren Bankia i la seva matriu BFA -juntament amb Bancaja i les caixes de Madrid, Canàries, Àvila, Segòvia i la Rioja-. Bankia ha de cobrir unes necessitats de 5.070 milions d'euros per complir amb la reforma financera, dels quals ja n'ha aprovisionat gairebé la meitat amb la recompra de deute i la venda de participacions industrials. Si Bankia es fusionés tindria dos anys, en comptes d'un, per assolir aquestes dotacions, i les podria fer contra patrimoni i no contra resultats.

Tal com va explicar fa uns dies el titular d'Economia, Luis de Guindos, el FROB iniciarà aquesta setmana de manera paral·lela els processos de venda del Banc de València i CatalunyaCaixa amb l'objectiu que estiguin adjudicades abans de l'estiu. Una de les incògnites és saber quin serà l'esquema de protecció d'actius (EPA) que es donarà als compradors. Fins ara el sistema que s'ha seguit per adjudicar la CAM i Unnim ha estat que el Fons de Garantia de Dipòsits (FGD) assumeix el 80% de les pèrdues que hi podran haver en un termini de 10 anys. Precisament per això, l'FGD, una entitat que financen els bancs i les caixes, s'ha quedat pràcticament sense diners.

Amb tot, a Bankia li ha sortit un fort competidor per quedar-se CatalunyaCaixa. Banco Santander encara no ha fet cap moviment en l'actual procés de fusions, i la família Botín podria moure fitxa ara, a través de Banesto, una entitat del seu grup. En tot cas, CatalunyaCaixa vol mantenir la seva independència com a marca després de l'adjudicació. El seu volum és prou gran per aconseguir-ho, però tot dependrà de la voluntat del comprador, asseguren fonts del sector.