Publicitat
Publicitat

LA REORDENACIÓ DEL SECTOR FINANCER

La col·locació serà la referència per a la resta de caixes

Bankia s'estrena a la borsa per captar més de 3.000 milions

El president de Bankia, Rodrigo Rato, tocarà la campana aquest migdia a la Borsa de Madrid. L'inici de l'aventura als mercats es convertirà en un punt d'inflexió per a tot el sector bancari espanyol.

La sortida a la borsa de Bankia es convertirà en l'autèntica prova d'estrès per al segment de caixes que s'han de recapitalitzar a través del Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB) al setembre. L'estrena de l'entitat que presideix Rodrigo Rato, que farà el tradicional toc de campana aquest migdia a Madrid, afectarà directament Banca Cívica, que comença la seva singladura als mercats just demà (aplicarà el descompte màxim del 60% i sortirà a 2,70 euros, segons Efe). De fet, tot el sector bancari quedarà trasbalsat per l'estrena de Bankia.

Fonts financeres van assegurar que segons l'evolució de la cotització del nou banc en les primeres setmanes, "els inversors potser canviaran la cistella de valors bancaris espanyols, perquè podran obtenir una rendibilitat més gran amb Bankia que amb els altres valors bancaris de tota la vida; això vol dir que tot el sector financer està pendent d'aquesta sortida a la borsa". Cal tenir present que el precedent de Caixabank, que cotitza des de l'1 de juliol, va aprofitar la base de Criteria i va evitar l'inici de cotització amb unes valoracions millors i en un moment inversor més propici.

Bankia, que ahir va fer el prorrateig del tram minorista, debutarà a un preu de 3,75 euros l'acció, cosa que significa que espera captar dels inversors gairebé 3.100 milions, sense incloure els títols que es poden quedar els agents col·locadors ( green shoe ), que poden sumar uns 300 milions més.

En aquest últim cas, un 49,9% del capital de Bankia quedaria en mans d'accionistes minoritaris i institucionals. La reducció del preu inicial (el preu de sortida representa un 60% de descompte del valor comptable de l'entitat) reflecteix l'actual moment de nerviosisme als mercats, que marcarà la valoració futura de les altres caixes que han de fer els deures abans de setembre, com és el cas de CatalunyaCaixa i Unnim. En el primer cas, l'entitat ha demanat al FROB 1.718 milions.

Deute portuguès

Els bancs espanyols són els més exposats d'Europa al deute sobirà portuguès, segons les proves de solvència realitzades per l'Autoritat Bancària Europea (BEA), que cita Efe. De les 25 entitats espanyoles que hi van participar, 12 comptaven amb obligacions del país lusità. El que n'acumulava més a finals de desembre del 2010 era el Santander, propietari del portuguès Santander Totta, que acumula 3.682 milions en accions. El BBVA i Banco Popular van aparèixer amb 661 i 643 milions, respectivament.

Per darrere apareixen NovacaixaGalicia (134 milions), el Banc Pastor (116 milions), el Sabadell (91 milions) i el Banco Mare Nostrum (88 milions). A nivell europeu, 49 bancs dels 90 inspeccionats per les proves d'estrès mantenien deute portuguès, entre els quals destacaven els francesos amb 4.751 milions i els alemanys amb 3.320 milions.

Pimes sense crèdit

D'altra banda, segueixen els problemes de les pimes per accedir al crèdit. L'últim informe correspon a les Cambres de Comerç, on es constata que el 87,5% de les empreses que en el segon trimestre d'enguany van demanar un préstec van tenir problemes per obtenir-lo. I d'aquest percentatge, el 14% finalment no el van aconseguir. Un dels aspectes més interessants de l'estudi mostra que hi ha un cert esgotament, és a dir, minva el número d'empreses que intenten accedir al finançament extern. En el segon trimestre del 2011 eren el 67,5% les que ho intentaven, mentre que entre gener i març eren el 68,7% i l'any passat (juny del 2010) el nivell se situava al 76,5%.

El 82,5% de les companyies sondejades van respondre que les entitats financeres han incrementat les exigències en avals, i el 47% van destacar que els han demanat garanties de tipus personal. Finalment, un dels problemes que desincentiva més projectes d'inversió és la dilació en què bancs i caixes responen a la sol·licitud de crèdit. El 52% de les empreses preguntades van patir aquest retard.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT