Els treballadors de bancs i caixes, en tensió
L'entrada de Pere Puig amb un rifle a la CAM d'Olot i la mort de dos empleats ha posat al descobert la tensió amb què tornen a viure els treballadors de les entitats bancàries, sobretot en temps de crisi.
BARCELONA.Ell és empleat d'una sucursal de Caixa Penedès a Gràcia, ella treballa en una oficina de La Caixa a Trinitat Vella. Atenen a la mateixa ciutat, a Barcelona, dos perfils molt diferents de clients: ell, sobretot gent gran; ella, gent jove a l'atur. Els dos sectors són les grans víctimes de la crisi i ara, per acabar-ho d'adobar, hi ha un nou client que truca a la porta, el que es vol prendre la justícia per la seva mà. Quan entrarà un altre Pere Puig a l'oficina? Ell i ella, que no volen ser ni Rafael Turró ni Anna Pujol, els dos treballadors de la CAM morts dimecres a Olot, ja tenen un bon llistat d'incidències com a conseqüència del patiment de molts ciutadans per la crisi.
Tant empleats com directius volen pensar que l'episodi d'Olot -o el que va acabar amb la mort d'Estela Calduch el 25 d'octubre a Cambrils després d'un atracament a punta de pistola en una oficina del Santander- són fets puntuals. Ara com ara només els sindicats han posat el crit al cel demanant més seguretat. Ningú vol perdre l'esperit dels anys noranta, quan de les oficines amb grans mampares de vidre i un petit romanent en efectiu conegut com la caixa dels atracadors es va passar progressivament a espais oberts i de proximitat amb el client i tots els diners en caixes fortes. Sempre vigilats per càmeres, això sí.
Càmeres en directe
Només CatalunyaCaixa, de la mitja dotzena d'entitats consultades per aquest diari, admet que està introduint noves mesures de seguretat precisament relacionades amb les càmeres. "En lloc dels enregistraments, les tenim connectades en directe amb centrals receptores d'alarma per reaccionar més ràpidament enfront de qualsevol incident", apunten des de CatalunyaCaixa.
En realitat, però, la tensió a les oficines de bancs i caixes no va majoritàriament per aquí. El nostre treballador de Caixa Penedès a Gràcia explica que sí que estan a l'ordre del dia les peticions d'avançaments de diners, sobretot de persones grans que no arriben a final de mes. "La decisió depèn del director de l'oficina i prioritzem gent que coneixem personalment", assegura. La nostra empleada de La Caixa a Trinitat Vella s'esparvera amb els casos de números rojos: "Hi ha clients que tenen una quantitat al descobert i encara ens demanen si podem donar-los el que els queda fins al límit dels 60 euros de números vermells". La secretària general d'UGT a les comarques de Girona, Dolors Bassa, admet que els treballadors de les entitats financeres estan "una mica espantats" i viuen la seva feina "amb angoixa" perquè ha augmentat "la conflictivitat verbal" en qüestions com els impagats.
Els sindicats, en la línia del que encara mantenen més els bancs que les caixes, demanen potenciar la instal·lació de portes dobles de seguretat a l'entrada de les entitats financeres i recuperar la instal·lació de vidres blindats que separen el treballador del client. "Un cas com el d'Olot és molt excepcional i difícilment es repetirà, però el treballador se sent insegur", diu Bassa. I el nostre empleat de Gràcia, sense cridar al mal temps, se'n fa ressò: "Hi haurà més atracaments".
