Publicitat
Publicitat

ESTUDI TÈCNIC DEL PROJECTE

Foment anuncia una inversió de 51.300 milions en el Corredor Mediterrani, Que connectarà en alta velocitat Catalunya amb el País Valencià, Múrcia i Andalusia

Barcelona-València en menys de 2 hores, però el 2020

Es podrà anar en alta velocitat de Barcelona a València en 1 hora i 50 minuts, però no abans del 2020. El reivindicat Corredor Mediterrani ja té forma d'estudi tècnic després d'anys de dilacions.

El ministre de Foment, José Blanco, va parlar ahir de "500 anys d'Estat hipercentral" durant la presentació de l'estudi tècnic del Corredor Mediterrani que, a partir del 2020, unirà en alta velocitat Catalunya amb el País Valencià, Múrcia i Andalusia. És la primera inversió en infraestructures que trenca amb el model de l'Espanya radial i Foment hi destinarà 51.300 milions entre les inversions ja fetes, les compromeses i les que s'afegiran a més llarg termini. Cap referència, però, al fet que va ser precisament un govern del PSOE el que va decidir, el 1992, inaugurar l'alta velociat a l'Estat amb la línia ferroviària Madrid-Sevilla. Del total, Foment ha compromès 25.400 milions.

El Corredor Mediterrani discorre al llarg de 1.300 quilòmetres per Catalunya, València, Múrcia i Andalusia, i aglutina gairebé la meitat de la població de l'Estat espanyol i el 40% del PIB. Quan estigui plenament operatiu hi circularan 7,7 milions de passatgers i es podrà anar en alta velocitat de Barcelona a València en només 1 hora i 50 minuts (actualment es triga 3 hores), o de Barcelona a Almeria en 4 hores i 15 minuts (avui el trajecte es fa en unes inacabables 12 hores i 30 minuts). Però més enllà de la reducció de les distàncies, l'altre element dinamitzador del Corredor serà la via d'ample mixt per a mercaderies que connectarà tots aquests territoris i, sobretot, els ports i els centres logístics. I es posarà fi a situacions tercermundistes com la via única que han de compartir tot els trens en el traçat actual entre Vandellòs i Tarragona. I encara una pinzellada a favor de la sostenibilitat: es deixaran d'emetre més d'un milió de tones de CO a l'atmosfera.

El president de l'empresa d'enginyeria Ineco, que depèn de Foment, Ignasi Nieto, va relatar que el projecte pretén passar de la situació heterogènia actual -en la qual es barregen els trams de via única, via doble, ample internacional i ample ibèric- a un projecte més homogeni amb una doble via, per a passatgers d'AVE i ample de via internacional i una altra via per a mercaderies amb ample de via mixt, ibèric i internacional. Nieto va destacar que aquest traçat per a les mercaderies, a més de connectar tots els ports i les instal·lacions logístiques, també permetrà el pas de trens de fins a 750 metres de longitud i independitzar els trànsits de mercaderies amb els de viatgers i multiplicar per més de dos l'actual quota de transport de mercaderies per ferrocarril. A banda de les diferents actuacions en tot el traçat, Foment ja va anunciar l'inici del procés per licitar les obres del tram d'alta velocitat València-Castelló-Tarragona per un import de 5.200 milions d'euros.

Blanco va assegurar que el govern espanyol està fent tot l'esforç possible perquè la Comissió Europea decideixi incloure aquesta infraestructura com a projecte prioritari dins de les infraestructures de transport, cosa que suposaria, entre altres coses, la possibilitat d'accedir al Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) per al seu finançament. Els governs català, valencià i murcià van insistir a l'executiu espanyol perquè doni màxima "prioritat" al corredor ferroviari mediterrani per damunt d'altres possibles projectes d'interconnexió amb Europa.

La presentació de l'estudi tècnic del Corredor Mediterrani també coincideix amb el viatge a Catalunya d'un grup d'eurodiputats de la comissió de Transports que fins demà divendres visitaran les principals infraestructures de transports del país.

Una obra amb vessant polític

Després de les explicacions tècniques, el ministre Blanco i el president Artur Mas van dotar de lectura política el projecte. El ministre no va poder evitar dir que el Corredor Mediterrani era una obra històrica. Per Blanco, que ahir va enarborar la bandera de l'Espanya plural de què Zapatero feia ús quan va arribar al poder el 2004, la infraestructura conté el significat metafòric d'un "nou model d'Estat" que permet a Espanya funcionar en xarxa 2.000 anys després que els romans construïssin la Via Augusta.

Artur Mas, en la línia del ministre, es va mostrar molt satisfet per la superació del model ferroviari radial, amb punt de partida a Madrid, i es va referir al Corredor Mediterrani com una "aorta econòmica" que ha de connectar tant Catalunya com Espanya amb "el cor d'Europa". Malgrat l'entusiasme compartit, i segurament a causa de les promeses que el govern espanyol ha fet els últims anys i que han acabat al calaix dels oblits, el president de la Generalitat va assegurar que el projecte presentat ahir servirà per "recordar que hi ha uns plans que s'han de complir". La mateixa prudència la va expressar després de la presentació Lluís Recoder, conseller de Territori i Sostenibilitat, que al seu Twitter va expressar les seves "bones vibracions" respecte del futur del Corredor, però sempre amb "molta prudència". La plena satisfacció es podrà expressar quan les obres ja estiguin en marxa.

La singularitat d'un traçat

El conseller d'Infraestructures i Transports de la Generalitat valenciana, Mario Flores, va fer una tancada defensa del projecte del corredor ferroviari mediterrani, que va qualificar com a "imprescindible", demanant que es reconegui la seva "singularitat i importància". Flores va demanar al Govern espanyol que doni "prioritat" a aquest projecte, "enfront d'altres inversions menys productives en termes de generació de riquesa i de capacitat de mobilitat dels ciutadans". A més, també va sol·licitar a Blanco que fixi una data per presentar aquest estudi al País Valencià, com ahir es va fer a Barcelona.

Amb el mateix entusiasme pel Corredor Mediterrani es va expressar el president murcià, Ramón Luis Valcárcel, que va recalcar que, si bé el projecte "no és incompatible" amb altres corredors, sí que s'ha de considerar "prioritari per als interessos d'Espanya".

En tot cas, el lloc que ha estat escollit per l'esdeveniment, la seu de la Cambra de Comerç de Barcelona, s'adeia perfectament al nucli econòmic del Corredor Mediterrani. Hi va assistir la flor i nata de l'empresariat català -hi era, per exemple, Salvador Alemany, president d'Abertis- i dels governs de Múrcia, Andalusia, el País Valencià -un problema de salut va impedir la seva assistència- i de Catalunya. Un exemple més que l'economia és capaç d'unir el que de vegades, políticament, sembla impossible.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT