Publicitat
Publicitat

SERVEIS FUNERARIS

El desnonament de propietats no s'executa des del 2007 però un 10% de famílies no segueixen pagant

Barcelona buida 1.700 nínxols en 3 anys per impagament del lloguer

Cementiris de Barcelona té quantificats 1.700 buidatges de nínxols en tres anys per impagament. La mesura només afecta el règim de lloguer; els desnonaments de propietat no s'executen des del 2007.

Al cementiri de Montjuïc un dia de cada dia no hi ha gaire gent: a banda del personal de manteniment i administratiu, en una hora només un cotxe fúnebre i tres vehicles d'acompanyants pertorben el ritme de treball. A mesura que s'avança muntanya amunt, però, hi ha uns paperets als panteons i als nínxols que criden l'atenció: "Avís desnonament". Però la data és antiga: 1 d'octubre del 2008. És l'últim cop que Cementiris de Barcelona ha impulsat desnonaments dels nínxols en concessió que tenen a 15, 30, 50 o 99 anys. I no se'n va executar cap. L'últim és del 2007. "Amb l'augment d'incineracions no ens cal alliberar espai i tampoc volem fer desnonaments per tenir sepultures buides", explica Jordi Valmaña, director general de Cementiris.

No passa el mateix, però, amb els nínxols en règim de lloguer de dos a cinc anys, que s'ofereixen a famílies que han perdut algú recentment i no poden obrir l'espai en concessió abans de dos anys o que es contracten sota altres circumstàncies. Les anomenades extraccions de restes de nínxols en lloguer estan a l'ordre del dia: en els últims tres anys Cementiris de Barcelona n'ha registrat un total de 1.742, per impagament.

El procés pel qual s'executa una extracció de restes és llarg: el primer avís d'impagament es comunica dos mesos abans de la caducitat per carta i per telèfon; el segon arriba sis mesos després també per carta; el tercer és un correu certificat un mes després, i encara hi pot haver nous avisos. Entre una cosa i una altra el nínxol acumula una caducitat mínima de manteniment de cinc mesos. Si la família no respon -i, en aquest cas, demana el trasllat a propietats en concessió- el destí és l'ossari del cementiri, del qual, segons Valmaña, "no es poden tornar a recuperar les restes". El 2009 es van enviar 754 certificats, el 2010 en van ser 733.

Però el que passa a Barcelona, amb nou cementiris, 336.000 sepultures i 10.000 enterraments provisionals, no té per què ser igual a la resta de l'àrea metropolitana. El director de l'àrea de cementiris de Serveis Funeraris Integrals, Joan Ventura, que gestiona 22 cementiris de titularitat pública al Baix Llobregat, al Vallès, al Garraf, al Penedès i al Maresme, precisa que aquesta altra xarxa també segueix el mateix procediment de comunicació amb les famílies (també a través dels butlletins oficials o dels diaris de gran tirada), però sí que permet recuperar les restes un cop traslladades. "Les posem en una funda individual, les etiquetem i les ubiquem als cinquens nivells dels blocs de nínxols. Si apareix la família, compra una sepultura nova i li tornem", diu.

Als cementiris de l'àrea metropolitana, alguns de relativament nous com el de Roques Blanques, han executat 15 desnonaments per la fi del règim de concessió amb el permís o no de la família. Ventura, en aquest sentit, calcula que un 10% dels propietaris "no volen continuar pagant". I recorden el mort d'una altra manera.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT