Publicitat
Publicitat

URBANISME

L'Ajuntament ordenarà els límits i afavorirà permutes per fer permeables 5 districtes de muntanya

Barcelona obrirà 16 portes a Collserola

L'Ajuntament de Barcelona començarà a definir en el segon trimestre del 2012 setze corredors verds verticals que enllaçaran la ciutat i Collserola com fa 30 anys es va recuperar la façana marítima.

La renaturalització dels carrers i places de Barcelona per aconseguir la millora de l'hàbitat humà és el vuitè punt del decàleg que Xavier Trias va presentar en campanya com a eix de la regeneració de la ciutat. Ahir el tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà, Antoni Vives, i l'arquitecte en cap municipal, Vicent Guallart, van presentar la concreció de la primera de les idees que ja van apuntar en el seu model de la Barcelona dels pròxims 40 anys.

Amb un termini molt més ajustat, de manera que en 12-15 mesos es puguin executar les actuacions més lleugeres i tot estigui fet en una perspectiva màxima de vuit anys, Vives i Guallart van presentar un projecte d'ordenació urbanística dels límits entre la ciutat i el parc natural que s'estructurarà a partir de 16 corredors verds als districtes de Sarrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó, Gràcia, Nou Barris i les Corts. Actualment la muntanya només és accessible en alguns punts aïllats, i el pla vol fer el reordenament en sentit longitudinal i transversal, de manera que es pugui anar caminant per tota la carena i el passeig de les Aigües i es pugui penetrar amb facilitat a la muntanya des de múltiples accessos. Hi haurà la porta de la Diagonal, la de Pedralbes, la de les Planes, la de Penitents, la d'Horta, la de Torre Baró...

Contra el 'separatisme'

"No som separatistes en aquest sentit; volem esborrar les fronteres entre natura i ciutat", va apuntar irònicament Vives. Guallart, més tècnic, va subratllar que poques ciutats tenen un parc natural tan a tocar, i que cal endreçar un espai on s'acumulen "vuit o nou terrenys qualificats d'equipaments, una autopista urbana com la ronda de Dalt, dipòsits d'aigua i magatzems". L'Ajuntament també pensa potenciar permutes amb altres espais de la ciutat per afavorir una permeabilitat amb elements naturals o de baix impacte paisatgístic.

El projecte neix amb aliats com el director gerent del Patronat Municipal de Collserola, Marià Martí, que va apuntar ahir als periodistes que "feia anys que es demanava una actuació global", i el geògraf Martí Boada, que va afirmar que el projecte és "valent" però que fer baixar la natura a la ciutat és una evolució que "s'ha de controlar".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT