Barcelona prioritza la concertació i no crearà escoles bressol noves
Canvi de política a les escoles bressol municipals de Barcelona, on l'equip de Trias defuig la política d'Hereu de fomentar la creació de centres nous i prioritza la concertació de places en escoles privades.
Barcelona.El nou curs a les escoles bressol municipals (EBM) de Barcelona arriba amb compromís de canvis. Tot i que aquest setembre tot ha engegat sense grans sacsejades respecte al que es feia en l'etapa de Jordi Hereu al capdavant del consistori, el regidor d'Educació, Gerard Ardanuy, ja va anunciar ahir un canvi de ruta: l'Ajuntament deixarà d'incentivar la construcció de centres públics nous -una de les obsessions de l'equip de govern anterior- i se centrarà en la concertació de places en escoles bressol privades que, en cenyir-se a les funcions de servei públic, hauran de complir els requisits marcats pel consistori, que té l'objectiu de poder "oferir el màxim nombre de places a preu públic" (el cost per a les famílies és de deu mensualitats de 269,30 euros). Un gir que, segons Ardanuy, no respon a "cap intent de privatització", sinó d'extensió de l'oferta pública "optimitzant les inversions", però que ha encès els ànims de l'oposició, especialment del PSC, que no vol canvis en el seu model.
De fet, la concertació de places va ser una de les idees que Xavier Trias ja va difondre en campanya electoral, quan el compromís era concertar fins a 10.000 places. Ara, ja des de la casa gran, Ardanuy considera precipitat donar xifres concretes perquè creu que la ciutat requereix un període d'estudi que serveixi per dibuixar un nou mapa d'escoles bressol allunyat de la "precipitació" que, al seu entendre, va guiar la gestió de l'anterior ajuntament i serveixi per acabar amb desajustos d'ofertes com els actuals, amb districtes com Sant Martí (amb 17), on "hi ha una sobreoferta de places", i d'altres com Gràcia (amb 5), on "el dèficit és molt evident".
La causa de tants desajustos, segons l'equip de Trias, pren forma de dard cap als seus antecessors a qui acusen d'haver anat obrint centres allà on era possible sense seguir una planificació acurada. De cara a la galeria, insinuen.
La prova del cotó fluix que, segons el regidor d'Educació, posa de manifest que el sistema d'escoles bressol dissenyat per Jordi Hereu era "una bomba de rellotgeria pressupostària" és que tot i la gran inversió per a nous centres -fins a 81 milions d'euros-, aquest curs només s'han pogut satisfer les demandes de places públiques d'un 52,75% de les famílies que les han sol·licitat.
Prop de 2.000 places noves
Tot i la declaració d'intencions de cara al futur, com a conseqüència de la gestió heretada, durant aquest curs obriran les seves portes fins a 25 escoles bressol noves -cinc de les quals no són de nova creació, sinó trasllats de centres ja existents-. 14 d'aquestes 25 llars d'infants que debuten aquest curs ja han engegat la seva activitat aquest setembre i la resta ho anirà fent de manera esglaonada fins al gener, abans del tancament d'aixeta per canvi d'estratègia. Així, l'increment de places públiques total per a aquest curs acabarà sent de 1.972 i l'oferta total de places públiques per a nens d'entre quatre mesos i tres anys serà de cara al 2012 de 92 llars d'infants municipals, amb 6.783 nens de fins a 3 anys, a càrrec de 724 professionals.
Quedaran pendents de cara al proper curs tres de les escoles bressol, que amb el calendari a la mà haurien d'haver obert portes aquest setembre i que, per problemes de tràmits administratius o demora de les obres, no han arribat a temps per a aquest curs. Es tracta dels centres Caspolino i Jaén, a Gràcia, i Els Patufets de Navas, a Sant Andreu. El consistori, en canvi, ha descartat els treballs de construcció de l'EBM Front Marítim per l'elevat cost que suposaria la descontaminació del solar on estava prevista i el baix nombre de preinscripcions.
