Barcelona refarà el Paral·lel amb sis placetes i l'Arnau
Barcelona.L'Ajuntament de Barcelona ja té a punt l'estudi urbanístic que ha de servir per reflotar el moribund Paral·lel. No es tracta de recuperar l'esplendor dels anys 20 del segle pasat però sí de condicionar urbanísticament una via que ara mateix no manté gairebé cap mena de diàleg amb bona part del territori amb què limita: ni amb el Port ni amb la Fira ni amb els barris de Sant Antoni o el Raval.
Un estudi elaborat des de principis d'octubre per vuit arquitectes, a petició de l'Ajuntament, i que ahir va presentar l'alcalde, Jordi Hereu, planteja la reconversió de les illetes de doble accés de cotxes a l'avinguda des de l'Eixample en sis placetes que afavoreixen el passeig i el descans del vianant. La reforma, que inclourà un cert maquillatge de la plaça de la Carbonera (la sortida de la ronda Litoral), no eliminarà carrils de circulació però renovarà voreres i es veurà afavorida per la irrupció de noves iniciatives comercials com el restaurant dels germans Adrià.
Hereu va defensar ahir que també s'ha d'afavorir que el Paral·lel sigui "una porta d'entrada alternativa a la ciutat" per als que hi arriben en vaixell, ja que la majoria de visitants se'n van cap a la Rambla i cap al Portal de la Pau, i que "comencin a aparèixer eixos transversals" des de Sant Antoni o des de la Ciutat del Teatre. "Ha de ser un plaer creuar el Paral·lel", va afegir.
Preu tancat de compra
En aquesta política de recuperació urbanística, l'Ajuntament va donar més detalls ahir de l'operació de compra del Teatre Arnau, tancat des del 1994 i en propietat des del 2006 de l'Església Evangèlica Xinesa. El regidor Ramon García Bragado va aclarir que el consistori ha decidit exercir la seva opció de compra per un preu tancat de 2,6 milions d'euros, una mica menys dels 3 milions que exigia l'actual propietari i una mica més dels 2 que pretenia invertir en els últims mesos l'Ajuntament. El consistori, no obstant això, no ha aclarit encara el possible ús cultural de l'antic teatre.
