Barcelona reivindica la denominació popular dels carrers
"Via pública versus carrer popular". Aquesta és la inscripció que els veïns de Poeta Cabanyes han trobat des de l'estiu en una vorera, recuperant la tradició implantada el 1914 i avui quasi desapareguda.
BARCELONANi Joan Manuel Serrat ni Jaume Sisa van néixer al carrer Poeta Cabanyes. Ho van fer al carrer Cabanyes. El franquisme va canviar el nom del carrer el 1949: Barcelona, d'honorar el cap dels Miquelets, Francesc de Cabanyes, que va derrotar les tropes de Felip IV a la batalla de Montjuïc del 1641, va passar a homenatjar Manuel de Cabanyes, poeta romàntic de Vilanova del segle XIX que va aprendre castellà per escriure en castellà. El més curiós és que al barri del Poble-sec hi ha encara dos carrers que honoren dos herois de la batalla de Montjuïc: Agustí Radas i Josep Margarit.
Una promoció d'habitatge social de l'Ajuntament de Barcelona, guanyada per concurs el 2005 per l'estudi DataAE i que entregarà aquest desembre 11 pisos de lloguer i 20 de dret de superfície, ha incorporat a peu de vorera la inscripció "Via pública versus carrer popular",d'acord amb els treballs de recuperació de la denominació històrica del nomenclàtor que actualment té en marxa el dissenyador i expert en land art Frederic Perers. "Ens interessava que hi hagués un retorn a elements de la ciutat que han desaparegut i l'Ajuntament va fer seva la idea", apunta Martí Sanz, un dels arquitectes de la promoció. "Via pública i carrer popular són aparents sinònims però el primer és un terme administratiu que el franquisme, canviant el nom dels carrers, va usar com a últim símbol de conquesta, i el segon representa la transmissió oral, irreprimible", diu Perers. Els veïns, que van rebre la reforma amb pancartes perquè creien que es tallaria la sortida del carrer, han estat consultats pels arquitectes i el dissenyador i guanyaran un futur equipament als baixos de la finca.
L'evolució històrica
La inscripció s'ha situat a la part alta de Poeta Cabanyes, gairebé davant de la casa on va néixer Serrat, on s'ha respectat l'enllaç del carrer Anníbal amb el passeig de l'Exposició per sota del nou edifici, i també recupera l'estil dels panots que l'Ajuntament de Barcelona va establir el 1914 com a mesura per identificar els carrers, quan en moltes illes del pla Cerdà no hi havia paret per col·locar les actuals plaques.
El colofó a l'obra s'emmarca en un treball ampli de recuperació de la memòria popular del nomenclàtor que està elaborant Perers i que ja l'ha dut a conclusions comparatives entre quatre períodes de la història de Barcelona [vegeu quadre], amb conclusions curioses: hi ha noms de carrers i places recuperats en democràcia que no es remunten a la República sinó a la dictadura de Primo de Rivera (avinguda de Pedralbes o Consejo de Ciento), altres que han canviat quatre cops (plaça Francesc Macià) i altres de franquistes que es mantenen (avinguda de Roma o Secretari Coloma).
