Barroso desafia Merkel amb els eurobons

BRUSSEL·LESLa ferma oposició d'Alemanya als eurobons no ha evitat que la Comissió Europea (CE) hagi tirat pel dret. El cap de l'executiu comunitari, José Manuel Durao Barroso, va presentar ahir les tres opcions per crear un sistema comú d'emissió de deute sobirà a l'eurozona, fent com si sentís ploure davant la negativa de Berlín. Tot i així, Brussel·les exigeix als estats membres més disciplina fiscal, tal com vol Alemanya, i demana més poder per controlar els pressupostos dels socis de l'euro i per forçar els rescats encara que els governs hi estigui en contra.

La iniciativa dels bons d'estabilitat, nom que ha donat la CE als eurobons, suposa un desafiament de Barroso -gairebé una provocació- per a la cancellera alemanya, atès que Angela Merkel ha intentat per tots els mitjans frenar la proposta. Durant la roda de premsa d'ahir, el cap de l'executiu comunitari no es va estar de criticar l'actitud de Merkel. "La iniciativa l'acabem de presentar. No crec que sigui oportú dir des del principi que no s'ha de fer un debat", va assegurar Barroso.

Primes de risc pels núvols

Hores abans, la cancellera havia advertit que les idees de la Comissió Europea sobre els eurobons "no funcionaran". A principis d'aquesta setmana, el portaveu de l'executiu alemany va assegurar que Berlín estava disposat a discutir les opcions, però ahir Merkel va fer marxa enrere i va reiterar que no vol cap sistema comú de deute.

La primera economia de la UE potser canviarà d'opinió si segueix la pressió dels mercats sobre el deute a la zona euro. Ahir Alemanya va tenir problemes per subhastar 6.000 milions d'euros en bons sobirans i només va aconseguir col·locar-ne un 65%. Els experts atribueixen les dificultats de l'estat alemany a la falta de confiança dels inversors en els països de l'euro, però també a la situació perversa, ja que el rendiment dels bons a deu anys alemanys van seguir ahir a menys del 2%, cosa que està desincentivant els inversors. Les primes de risc d'Espanya o Itàlia, però, van seguir molt altes. A Espanya el tipus d'interès del bo a deu anys va arribar al 6,7% i a Itàlia al 7%, i Bèlgica també va patir, amb un diferencial respecte del bo alemany de 350 punts. Les borses, totes en negatiu. L'Íbex 35 va perdre un 2%, i està per sota dels 8.000 punts.

La proposta de la CE per crear eurobons anava acompanyada de dos reglaments per millorar la vigilància econòmica i la disciplina pressupostària dels estats.

Bons d'estabilitatTres propostes per crear un sistema comú de deute

La CE ofereix tres opcions diferents: dues consisteixen a fer comuna només una part del deute, i en la tercera tot el deute passaria a emetre's sota el paraigua de la UE, fet que suposaria un autèntic pas endavant en la integració dels països de la moneda única. Només en un cas no caldria canviar els tractats, i podria entrar en vigor en un període de temps relativament curt.

Pressupostos tutelatsLa CE es reserva el dret d'esmenar els comptes estatals

L'executiu comunitari proposa que els governs de l'euro hagin d'enviar a Brussel·les l'esborrany dels seus pressupostos anuals cada mes d'octubre. La Comissió obligarà a modificar-los si no compleixen el Pacte d'Estabilitat i Creixement. També s'inclou en el reglament que els pressupostos s'elaborin amb previsions econòmiques independents.

Supervisió econòmicaBrussel·les vigilarà de prop els països amb problemes financers

Els estats membres que tinguin problemes econòmics i suposin una amenaça per a l'estabilitat de la zona euro estaran sotmesos a una "supervisió ampliada", que exerciran la CE i el Banc Central Europeu. Hauran d'acceptar, com ha hagut de fer Itàlia, l'estricte vigilància de la seva economia. Això inclou acceptar que tècnics s'hi desplacin per controlar les finances.

Rescats obligatorisL'executiu comunitari podrà forçar les ajudes a un país

La CE vol forçar els països de l'eurozona que en un futur tinguin problemes de finançament a acceptar ser rescatats. D'aquesta manera es vol frena el possible contagi a altres socis de la moneda única.