Publicitat
Publicitat

LA CRISI DEL DEUTE

La Comissió Europea vol que els governs paguin la recapitalització si no es troben inversors privats

Barroso veta els dividends a la banca

El president de la Comissió Europea proposa, tal com volia Alemanya, que els governs paguin la recapitalització de la banca i demana als bancs que necessiten capital que no donin dividends ni bonus.

Si les entitats bancàries reben diners públics per evitar la seva fallida, no sembla que sigui de sentit comú que es paguin bonus milionaris als seus directius o que es reparteixin dividends als accionistes. La pràctica, però, és habitual fins i tot enmig d'una crisi financera com l'actual. El president de la Comissió Europea (CE), José Manuel Durão Barroso, va demanar ahir als supervisors bancaris dels estats membres que prohibeixin a les entitats que han rebut diners dels seus governs, o que en rebran en la segona ronda de recapitalitzacions, pagar bonus o repartir dividends.

"Els bancs que no tinguin prou capital han de ser recapitalitzats. Mentrestant, no es podran pagar ni dividends ni bonus", va dir Barroso en la seva compareixença ahir davant del plenari del Parlament Europeu per presentar la seva proposta per injectar diners als bancs.

Barroso pensava en els ciutadans que veuen amb impotència com els diners públics serveixen per recapitalitzar entitats que després fan i desfan sense tenir en compte que han rebut diners de tots els contribuents. El missatge de Barroso, però, no va agradar gens al sector. L'Associació de Bancs Alemanys va assegurar que les propostes de Brussel·les "són inadequades perquè no combaten les causes de la crisi d'endeutament sobirà". L'Associació Espanyola de Banca també va indicar que els comentaris de Barroso generen "incertesa i confusió" i a més situen les entitats en "una gravíssima situació de sospita i desconcert".

En el seu discurs, el president de la CE va demanar una "acció coordinada" dels grans bancs i va copiar al peu de la lletra la proposta de la cancellera alemanya, Angela Merkel: la injecció de capital s'ha de fer a càrrec dels governs europeus. Només com a "últim recurs" es podria recórrer al fons de rescat comunitari, va subratllar Barroso.

Brussel·les se situa un cop més al costat del més poderós dels socis europeus en detriment de França, un país que des d'un primer moment va apostar per utilitzar els diners del fons per recapitalitzar els entitats bancàries que estiguin en una situació complicada. Els bancs francesos són els que estan més exposats al deute grec i el govern de Nicolas Sarkozy podria tenir problemes per injectar més capital a les seves entitats bancàries en un moment en què ha impulsat retallades per controlar el dèficit.

El president de la Comissió Europea va advertir que Europa viu "l'amenaça d'una crisi sistèmica que s'està a punt de concretar" i va demanar als bancs que millorin el seu percentatge de capital per fer front a la crisi del deute. Barroso també va proposar avançar un any l'entrada en vigor de l'anomenat Mecanisme Europeu d'Estabilitat, que ha de substituir l'actual fons de rescat a partir del 2013. Sobre aquest fons, el cap de l'executiu comunitari va exigir a Eslovàquia, l'únic país que no n'ha ratificat la seva ampliació i flexibilització, que ho faci urgentment.

El Parlament eslovac va rebutjar dimarts l'ampliació del fons però ahir mateix es va comprometre a tornar a votar-ho avui o demà. El més probable és que en la nova votació la primera ministra aconsegueixi la majoria necessària per ratificar els canvis del fons de rescat perquè els liberals, primer partit de l'oposició, s'havien compromès a donar el seu suport a l'ampliació del fons en una segona volta si, a canvi, el govern dimitia. Si no hi ha sorpreses, l'embolic polític acabarà amb la dimissió de la primera ministra i el vistiplau al fons de rescat. "Recomano [als partits eslovacs] que votin a favor d'una cosa que és important per a ells, per a l'eurozona i per al conjunt de la Unió Europea", va dir Barroso.

Els líders europeus debatran totes aquestes propostes de la Comissió Europea en la propera cimera, que se celebrarà el 23 d'octubre. A la trobada els caps d'estat i de govern també debatran el segon rescat de Grècia. Cada dia és més evident que el rescat serà més aviat una fallida parcial. Si al juliol es va pactar que els bancs assumissin un 21% de la factura, ara ja es parla de fins al 50% o 60%, un percentatge que a la pràctica suposaria una suspensió de pagaments parcial.

El primer ministre grec, Iorgos Papandreu, va reconèixer ahir que és una de les opcions que s'està debatent. "Estem negociant totes les possibilitats per alleugerir el deute. Aquesta és la negociació i és aquí on hi ha el problema", va assegurar. Papandreu viatjarà avui a Brussel·les per continuar amb les negociacions abans de la cimera. Està previst que s'entrevisti amb el president del Consell de la UE, Herman van Rompuy, i amb el president de l'Eurogrup, Jean-Claude Junker.

Tot i que l'informe de la troica (UE, FMI i BCE) recomana el lliurament dels 8.000 milions d'euros pendents del primer rescat atès que Grècia està fent els deures, el dèficit fiscal del país continua enfilant-se. En els primers nou mesos de l'any ha acumulat 19.163 milions, un 15,09% més que en el mateix període del 2010.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT