Barroso vol liderar la recuperació

BRUSSEL·LESDes de l'inici de la crisi econòmica les cimeres dels països europeus s'han multiplicat. Abans n'hi havia quatre cada any i ara se'n poden arribar a celebrar quatre en un semestre. La resposta a la crisi que han donat els governs no ha estat més Europa -com sovint es reclama des de Brussel·les- sinó més acords intergovernamentals. Qui decideix com i quan se salven països de la fallida no és el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, sinó els estats membres.

La crisi amenaça de desdibuixar el paper de les institucions comunitàries en favor dels governs, una realitat contra la qual lluita Barroso, obstinat a guanyar protagonisme en un partit en què l'àrbitre li ha assenyalat fora de joc. L'eix polític franco-alemany ha demostrat àmpliament que té ara més pes que mai i obliga la Comissió Europea ha anar-hi a remolc. Brussel·les topa amb la resistència dels governs europeus, sobretot d'Alemanya, cada vegada que posa una proposta sobre la taula. Les iniciatives presentades per la Comissió Europea sobre els rescats, per exemple, han estat ignorades pels socis de l'euro.

Barroso intentarà una altra vegada recuperar el seu paper dimecres que ve amb la presentació de la seva proposta per crear els eurobons, rebatejats com a bons d'estabilitat per intentar convèncer Alemanya, el govern més reticent a impulsar un sistema comú de deute entre els països de l'eurozona. El cap de l'executiu comunitari posarà sobre la taula tres opcions diferents per fer-ho possible: dues més ambicioses, que inclouen la reforma dels tractats, i una tercera que es resoldria amb un reglament.

La idea de crear eurobons passa per utilitzar les garanties de tots els socis de la moneda única per emetre els bons sobirans de països amb problemes puntuals per finançar-se, com seria el cas actual d'Espanya i d'Itàlia. És l'alternativa més viable a un rescat. Madrid i Roma podrien emetre obligacions amb el suport dels socis que els mercats consideren més fiables, maniobra que rebaixaria la pressió dels mercats de deute que ha disparat fins a límits històrics les primes de risc d'Espanya i Itàlia.

Control de Brussel·les

Per evitar que Alemanya tiri a terra la iniciativa, la Comissió Europea proposarà que qualsevol soci que utilitzi el sistema dels eurobons estarà obligat a acceptar sotmetre's al control pressupostari de Brussel·les. Segons fonts europees, l'executiu comunitari exercirà una vigilància econòmica semblant -o fins i tot més estricta- a la que està fent actualment amb els països rescatats. Els eurobons, per tant, no seran gratuïts. Els governs que utilitzin aquest sistema de solidaritat europea pagaran com a preu polític el compliment estricte dels pactes i cedir a Brussel·les el control de les seves finances fins que el país torni a la normalitat.

La cancellera alemanya ha rebutjat públicament en diverses ocasions la creació d'eurobons. Creu que els socis que utilitzin l'instrument europeu es quedarien sense incentius per impulsar noves reformes i mesures de disciplina fiscal. Amb la proposta de Barroso, Merkel es quedarà sense el seu argument més ferm. L'altre problema és que les agències de qualificació podrien decidir rebaixar la nota a països de l'euro que actualment tenen la triple A, la màxima qualificació.

Amb la proposta dels eurobons, el president de la Comissió Europea intentarà reivindicar el seu protagonisme en la resolució de la crisi de l'euro. Barroso no ho té fàcil, sobretot ara que el president del Consell de la UE, Herman van Rompuy, ha decidit presentar les seves propostes al desembre.