Publicitat
Publicitat

CONFRONTACIÓ D'INTERESSOS

Sacyr s'ha unit a l'empresa estatal mexicana Pemex per controlar el grup i qüestionar la gestió del president, Antoni Brufau, un home de La Caixa

Batalla oberta a la petroliera Repsol

Repsol, la gran petroliera espanyola i sisena empresa de l'Íbex-35 per valor en borsa (24.027 milions d'euros), és l'escenari d'una batalla accionarial amb aires de culebró.

La constructora espanyola Sacyr va anunciar dilluns que ha subscrit un pacte de sindicació d'accions amb Petróleos Mexicanos (Pemex), empresa controlada per l'Estat mexicà, segons el qual els dos grups passarien a actuar amb una sola veu en el capital de Repsol. I amb una veu qualificada, ja que junts sumaran un 29,8% de les accions de Repsol després que Pemex compri el 5% addicional que s'ha compromès a adquirir (ara controla el 4,81%).

Els analistes consideren que el president de Sacyr i vicepresident primer de Repsol, Luis del Rivero, ha fet una jugada mestra. I més tenint en compte que la maniobra no li ha costat ni un euro. Del Rivero manté un pols amb el president executiu de Repsol, Antoni Brufau, que es va tancar en fals amb la renovació de Brufau per quatre anys més el febrer passat.

Sacyr va desembarcar a Repsol l'any 2006 convidada per Zapatero, que volia reforçar l' espanyolitat de la petroliera. La constructora (que volia seguir l'exemple de les competidores Acciona i ACS en el capital dels grups energètics Endesa i Iberdrola, respectivament) es va convertir en el primer accionista de Repsol, amb el 20% de les accions, gràcies a un préstec de 5.175 milions d'euros liderat pel Banc Santander.

Eren temps feliços per a les constructores, abans de l'esclat de la bombolla immobiliària. Les tensions entre Del Rivero i Brufau van aflorar l'any passat quan el president de Repsol va decidir retallar un 19% el dividend del grup. D'aquesta manera Sacyr es quedava sense la font d'ingressos amb què esperava retornar el crèdit.

Actualment Sacyr està negociant amb la banca el refinançament del préstec i el cop de timó a Repsol ha esdevingut una injecció de confiança per a la constructora, que ahir va veure revaloritzar les seves accions un 12,25% (els títols de Repsol van pujar un 4,15%).

Problemes interns

La lluita de poder a Repsol ha comportat a Del Rivero problemes a casa seva , ja que Demetrio Carceller -propietari de Damm i principal accionista de Sacyr- i Juan Abelló han criticat Del Rivero per l'escàs protagonisme de la constructora en les grans decisions de Repsol. L'acord amb Pemex, accionista de Repsol des del 1991 que havia mantingut un perfil baix i d'entesa amb Brufau fins ara, vol revertir això i procurar a Sacyr un paper predominant a Repsol.

L'acord entre Sacyr i Pemex, amb una durada de deu anys prorrogables, suposa afrontar conjuntament assumptes com l'elecció dels directius, el desenvolupament del negoci i la remuneració als accionistes.

El primer dard enverinat a Brufau arriba amb la reivindicació de la separació de les funcions de president i conseller delegat "de manera que cadascuna recaigui en un membre del consell d'administració". Brufau ostenta ara els dos càrrecs.

Sacyr i Pemex també es recreen a l'hora de remarcar que "Repsol no està valorada adequadament" a la borsa. Les accions de la companyia van tancar ahir a 19,68 euros, molt lluny dels 26,7 euros que va pagar Sacyr cinc anys enrere.

L'entrada en vigor fa dos mesos de la llei antiblindatges, que elimina els límits de vot als grups cotitzats, permetrà ara fer valer tot el seu pes en el capital, i no fins a un 10%, com deia l'anterior normativa. El pacte de sindicació de Sacyr i Pemex deixa encara dos perles més. D'una banda, reclama "l'obtenció de sinergies de les participades rellevants de Repsol", en el que es podria considerar una al·lusió a Gas Natural, de la qual Repsol té un 31,21%.

Els signants vetllaran pel "manteniment de Repsol com a companyia de bandera espanyola, independent i líder en el sector energètic iberoamericà". Tot un avís a navegants, ja que Repsol ha estat en el punt de mira de gegants del sector com les companyies russes Lukoil i Gazprom, la francesa Total o la italiana Eni. El ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, que ahir es va reunir amb directius de Sacyr i Pemex per conèixer els seus plans, va remarcar que Repsol "ha de ser una empresa espanyola".

Un cop més la clau de volta de tot plegat la té La Caixa. L'entitat financera presidida per Isidre Fainé, vicepresident segon de Repsol, és la segona accionista de la petroliera, amb prop d'un 13%. Durant la batalla de Brufau i Del Rivero de l'any passat sobre el dividend, La Caixa va tancar files amb el president, exdirector general de la caixa catalana.

L'entitat financera es va limitar a dir ahir que "la posició de CaixaBank, com sempre, s'expressarà en el seu moment al consell d'administració de Repsol". CaixaBank ha expressat que no considera estratègica la seva participació a Repsol, tot i que en cap cas sortiria a corre-cuita i de qualsevol manera de la petroliera, amb qui té sindicada la participació a Gas Natural (juntes controlen el 68% de la gasista). Fins i tot s'especula des de fa anys amb una fusió entre Gas Natural i Repsol.

Brufau i Fainé eren directors generals de La Caixa sota la presidència de Ricard Fornesa, però la bicefàlia es va trencar quan Brufau va anar a Repsol en virtut d'una "excedència especial" a La Caixa. Aquesta excedència es va rescindir el 2007 i Brufau no té actualment una vinculació contractual amb CaixaBank.

Tal com la petroliera va fer amb l'intent de Lukoil d'entrar al seu capital el 2008, Repsol va comentar ahir que l'empresa vetllarà "per l'interès general de tots els seus accionistes, especialment davant d'un acord que exclou la seva majoria natural d'accionistes". La guerra està servida.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT