Enviat especial a BilbaoLa paraula més escoltada a Euskadi aquesta setmana, després del comunicat de la treva, és "irreversible". L'independentisme basc d'esquerres assegura que ha encetat un camí sense retorn i que l'aposta per conduir ETA a l'abandonament definitiu de les armes és estratègica, de fons, i va molt més enllà de les municipals del maig. De fet, els membres de la il·legal Batasuna són molt conscients que no arriben a temps per a aquests comicis i que, si no hi ha un canvi d'última hora, a la propera legislatura a Euskadi no hi haurà alcaldes i alcaldesses representant aquest espai polític.
En públic, els seus representants insisteixen que hi seran i que treballen amb aquest objectiu. Un dels seus portaveus, Txelui Moreno, ha assegurat aquesta setmana que seria "desitjable" que poguessin concórrer a les urnes. Els estatuts de la nova formació política que estan creant estan a punt i es presentaran, a tot estirar, la primera setmana de febrer, però tenen poques esperances que passin el filtre de la llei de partits. Fonts de l'esquerra abertzale il·legalitzada temen que la fiscalia i l'advocat general de l'Estat ho impugnin amb l'argument que es tracta d'un partit (una associació d'electors) continuador de Batasuna. Això bloquejaria la seva inscripció al registre de partits i, molt probablement, comportaria mesures cautelars fins que la justícia resolgui els recursos. Entre aquestes iniciatives preventives hi podria haver la prohibició de fer llistes electorals.
Rebuig, no condemna
Des de la conselleria d'Interior basca avalen aquesta tesi i, si bé es curen en salut i admeten que primer volen conèixer el contingut dels estatuts del futur partit, donen per fet que s'hi presentarà recurs en contra. I és que la futura plataforma política independentista apostarà per les vies pacífiques i democràtiques, rebutjarà la violència, però tothom té coll avall que no inclourà una condemna explícita a ETA com exigeix el govern espanyol.
Analistes que coneixen de primera mà la situació afegeixen que el moment decisiu serà, per diversos motius, en els comicis autonòmics del 2013. De moment, les finances de l'esquerra abertzale permeten una activitat política regular durant dos anys sense gaire problema. Cal recordar que Acció Nacionalista Basca (ANB) governa en una quarantena de municipis. L'altre gran motiu és el càlcul electoral. Amb els números a la mà, si l'antiga Batasuna entra al Parlament de Vitòria allunyarà el PSE i el PP de la majoria absoluta de què ara gaudeixen per governar i el nacionalisme basc dubta que el lehendakari Patxi López assumeixi aquest cost polític.
La majoria de fonts consultades per l'ARA coincideixen que la decisió final sobre el nou partit acabarà al Tribunal Constitucional, que és qui haurà de decidir en última instància, i que això "traurà pressió" a Rodríguez Zapatero, a qui l'esquerra abertzale reclamarà gestos polítics per evitar donar arguments al "sector més dur" d'ETA, temptat de sortir de "l'estat d'hivernació si no hi ha rèdits".
Les contrapartides poden ser en d'altres àmbits, com ara una política penitenciària més receptiva a l'acostament de presos a Euskadi i Navarra. Ara bé, també admeten que la Moncloa té la paella pel mànec perquè a ulls de la gran majoria de la societat espanyola el comunicat que l'organització terrorista va fer públic dilluns és insuficient. "Si es mou, el govern espanyol no té res a guanyar ", conclou un expert. Hi ha consens també en la idea que Zapatero té mesos per endavant per gestionar els moviments que s'aniran succeint i que tindrà el suport del PNB, amb qui manté un pacte a Madrid fins a finals de la legislatura. En el capítol de contrapartides que exigirà l'esquerra abertzale, membres del sector basquista del Partit Socialista d'Euskadi també expliquen que pot ser decisiva la lluita antiterrorista si és especialment bel·ligerant amb aquells membres d'ETA que qüestionen l'alto el foc i que volen seguir en la violència.
L'hora de la política
A Euskadi tothom té clar que els pròxims mesos seran moguts, sense descartar fins i tot un possible nou missatge d'ETA. L'esquerra independentista insisteix que el mandat de les seves bases és clar i que els obliga a allunyar-se de les armes. Per això, paral·lelament a la creació d'una nova marca electoral pel maig amb ben poques possibilitats d'èxit, segueix treballant amb Eusko Alkartasuna i Alternatiba -una escissió d'Ezquer Batua- per construir el que podria ser, en el futur, una àmplia plataforma sobiranista. Demà celebraran un acte a Vitòria.
És evident que alguna cosa de fons es mou a la política basca i que crea situacions paradoxals des del punt de vista abertzale. Per exemple, que Arnaldo Otegi estigui a la presó per reconstruir Batasuna a les ordres d'ETA i que ara el vicepresident Rubalcaba admeti justament els "esforços" del líder independentista basc per marcar el full de ruta de la nova etapa.
