BilbaoL' esquerra abertzale s'ha tret un pes de sobre. Després de llargs mesos d'especulacions, nervis, intoxicacions i debats tensos, l'alto el foc d'ETA ja és una realitat. A la presó de Logronyo, on es troba empresonat des de l'octubre del 2009, Arnaldo Otegi respira alleujat i satisfet. Ha situat ETA on pretenia, en la inactivitat.
Ara toca aprofitar l'oportunitat guanyada i demostrar a ETA que pel carril pacífic s'avança més ràpid que no pas per l'armat. I això vol dir fer política de manera normalitzada, des de la legalitat. L'esquerra abertzale, doncs, treballa amb intensitat en el següent pas del procés iniciat formalment dilluns.
Pròxima parada: Madrid. El camí condueix directament a la finestreta del ministeri de l'Interior espanyol, on a finals de gener l'antiga Batasuna registrarà una nova formació independentista que té la voluntat de respectar la llei de partits i, per tant, rebutjar explícitament la violència. Sense aquest pas previ és impossible intervenir en política i posar en circulació la nova estratègia, que busca acumular forces sobiranistes a l'esquerra del PNB.
Per això és important la legalització, perquè si els independentistes no aconsegueixen ser d'aquí uns anys la força hegemònica al País Basc, tampoc podran forçar l'Estat a negociar sobre el que no desitja dialogar i que, segons l'esquerra abertzale, és el nucli del conflicte: les relacions Euskadi-Navarra i el dret a decidir del poble basc. En un context de no-violència els precedents són bons: a les municipals de l'any 1999 l'esquerra abertzale, aleshores amb la marca Euskal Herritarrok, va obtenir a Euskadi el 20% dels vots (segona força) i el 14% a Navarra (tercera força). Entre un i altre territori, un miler de regidors.
Currin prepara els mitjancers
Més lluny, a Sud-àfrica, l'expert en resolució de conflictes Brian Currin enllesteix el grup de mitjancers internacionals que entraran en escena les pròximes setmanes. Els homes de Currin seran els encarregats de verificar l'alto el foc, de fer-lo creïble davant del govern espanyol i també intentaran convèncer Zapatero de la necessitat d'activar mesures urgents com la legalització de Batasuna i la fi de la dispersió dels presos bascos.
La Declaració de Brussel·les, impulsada per Currin, exigia a ETA un alto el foc unilateral, permanent i verificable, però també emplaçava Madrid a respondre a les iniciatives de l'esquerra abertzale amb distensió. Batasuna, però, té clar que Madrid "no pensa facilitar les coses". L'última operació policial contra ETA, ahir mateix, just l'endemà de l'anunci de l'alto el foc, demostra "sense cap mena de dubte" que el vicepresident i ministre de l'interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, no afluixarà la pressió sobre el moviment independentista basc. L'Estat no ha decretat cap treva i el govern espanyol està decidit a mantenir la política de tolerància zero contra una ETA silenciada i la formació que lidera Otegi, ara "pacífica i democràtica". Així serà almenys fins que no es manifesti el malestar d'un sector de la comunitat internacional.
El PNB també haurà de fer equilibris si vol afrontar amb èxit el nou escenari que es perfila. Amb el comunicat d'ETA han tornat a aparèixer les dues ànimes de Sabin Etxea. Mentre el sobiranista Joseba Egibar parla de "salt qualitatiu" i celebra que la part violenta de l'esquerra abertzale hagi quedat supeditada a la política, el president Íñigo Urkullu reacciona amb fredor al comunicat i afirma que "l'únic esforç que ha de fer ETA és desaparèixer".
Una postura, l'expressada per Urkullu, que Ajuria Enea aprofita per presentar com un assoliment polític del lehendakari, el socialista Patxi López, ja que les reaccions de penebistes, PP i PSE a l'alto el foc han estat "unitàries" i "molt similars" .
