Publicitat
Publicitat

NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

Canvia el paisatge mediàtic i l'accés a la funció pública

Bauzà obre el mandat a les Balears prioritzant els atacs al català

Les primeres mesures de l'executiu del PP balear són per atacar el català, controlar IB3 i tancar Ràdio i Televisió de Mallorca. Altres sectors del Govern Balear estan a l'espera dels 380 milions en retallades.

El primer projecte legislatiu de l'executiu de José Ramón Bauzá no és per lluitar contra la crisi, és per rebaixar el català. En concret, l'avantprojecte de modificació de la llei de la funció pública farà que ja no calgui saber català per ser funcionari. En lloc que conèixer la llengua pròpia de les Balears sigui un "requisit", com passava fins ara, tan sols serà un "mèrit" més. Només continuarà sent indispensable per als professors i en altres casos "excepcionals", diu l'esborrany.

El Partit Popular ja ho havia avisat durant la campanya, però ningú no s'esperava que aquest fos el primer projecte legislatiu que farien. Abans i tot de la llei de mesures urgents per millorar la situació econòmica del Govern Balear o de la tan anunciada llei per promoure els autònoms i els emprenedors. Aquesta mesura, a més, ha causat la indignació del sindicat STEI-i, majoritari en el sector educatiu, de l'Obra Cultural Balear i de tots els partits de l'oposició perquè trenca el consens que hi havia hagut fins ara a l'arxipèlag pel que fa a la llengua. Paradoxalment, divendres el conseller d'Educació i portaveu del govern, Rafel Bosch, va avançar que la precària situació econòmica de l'executiu pot dur a ajornar l'aplicació de la lliure elecció de llengua a les escoles, una altra de les mesures més controvertides que havia anunciat Bauzá per rebaixar la situació del català. Cal tenir en compte que fins ara com a mínim la meitat de les hores de classe havien de ser en català.

Si el primer projecte legislatiu ataca el català, el primer decret llei del nou govern ha estat per designar de manera "transitòria" el conseller de Presidència, Antoni Gómez, per dirigir IB3. Arran de la dimissió del fins ara director general, Pere Terrassa, Bauzá ha optat per situar el seu home fort al capdavant de l'ens públic mentre no s'acaba el procés per triar un nou director. Aquest procés es pot allargar durant més de sis mesos. Justament aquesta setmana, Gómez havia avançat que durien el bilingüisme a la ràdio i la televisió autonòmiques. Ho va dir, precisament, en una intervenció feta a IB3 Ràdio. També la setmana passada el Consell de Mallorca va aprovar començar els tràmits per clausurar Ràdio i Televisió de Mallorca. Ona Mallorca i Televisió de Mallorca eren, fins ara, els únics mitjans de comunicació que sempre havien emès en català.

Revisors que netegen els trens

A banda dels atacs al català i del control o el tancament de mitjans de comunicació públics, però, el govern encara està paralitzat en altres fronts. Ja fa més de dos mesos que es van fer les eleccions i tot just s'ha aprovat un pla de sanejament que preveu 380 milions d'euros de retallades i que pot afectar profundament la sanitat i l'educació, tot i que encara cap representant institucional ha explicat com ho abordarà. Amb tot, la paràlisi es nota en molts altres nivells de l'executiu, per exemple, amb els nomenaments: encara no s'ha designat cap director gerent dels Serveis Ferroviaris de Mallorca, i això fa que no s'hagi prorrogat el contracte per a la neteja dels trens i les estacions: de moment, són els revisors els que se n'han d'encarregar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT