Publicitat
Publicitat

CRISI POLÍTICA BELGA

L'enèsim intent negociador deixa fora la força política més votada

Bèlgica aparta els independentistes de les negociacions de govern

Bèlgica fa un últim intent per formar un govern estable en els pròxims mesos. Coincidint amb la festa nacional belga, vuit partits polítics van desencallar dijous a la nit un acord per seure a negociar.

Després de més de 400 dies sense govern estable, els belgues comencen a albirar una sortida amb una primera reunió de contacte entre vuit formacions polítiques diferents, entre les quals no hi haurà els independentistes de la Nova Aliança Flamenca (N-VA), vencedora dels comicis d'ara fa més d'un any.

Bèlgica no compta amb cap partit d'abast federal, sinó que té tot l'espectre polític duplicat en les dues grans comunitats que formen el país (flamencs i francòfons), i això obliga a buscar pactes a diverses bandes per assolir majories, quasi sempre inestables. Especialment si, com va passar en les passades eleccions, els resultats són diametralment oposats segons la regió. A Flandes, la N-VA va ser el partit més votat, mentre que a la francòfona Valònia i a Brussel·les, van guanyar els socialistes.

La clau d'aquesta última oportunitat per a la negociació ha estat el gir de la democràcia cristiana flamenca, que finalment dijous a la tarda va superar els dubtes i les pressions per acabar acceptant l'oferta negociadora plantejada pel líder dels socialistes francòfons, Elio di Rupo.

La participació dels democratacristians era indispensable per a la resta de forces, ja que sense ells no sumen una majoria parlamentària suficient. El desllorigador de la seva entrada en el procés negociador va ser que la resta de partits van acceptar debatre l'estatus dels municipis flamencs de la perifèria de Brussel·les, on viu una important majoria francòfona que reclama poder-hi viure exclusivament en la seva llengua. Aquestes poblacions es troben dins del territori de Flandes i, per tant, són legalment monolingües, però formen part del mateix districte electoral que Brussel·les, amb la qual cosa els francòfons poden votar els seus propis partits. Els flamencs consideren aquest fet discriminatori.

Amb la N-VA de Bart de Wever fora de les negociacions, els democratacristians hauran de portar als seus electors un pacte final ambiciós, que eviti una fuga de vots cap als independentistes, com ja els va passar a les últimes eleccions, en què els seus aliats tradicionals els van arrabassar el domini electoral de Flandes.

Aquestes converses, que no començaran fins a mitjans d'agost, es consideren l'última oportunitat per aconseguir la formació d'un govern i evitar la convocatòria d'unes eleccions que, segons les enquestes, polaritzarien encara més el país. El debat sobre una divisió de Bèlgica fa anys que és ben viu i el malestar social per la manca d'acord entre les forces polítiques ha estat molt visible aquests últims mesos, amb protestes de tot tipus.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT