Publicitat
Publicitat

Washington directe

Benzina, mestres i musulmans

Increment Mentre Obama no vol intervenir a Líbia sense comptar amb un ampli consens internacional, li puja el preu dels carburants i s'inflamen els ànims de funcionaris i musulmans. Tot en una mateixa setmana en què els mitjans han tornat a parlar de maccarthisme. Els republicans s'atreveixen amb polítiques agosarades, però ningú no fa el pas, encara, de voler enfrontar-se al presi dent

Des de fa un mes els nord-americans s'enfilen per les parets amb el preu de la benzina, i això que quan ara els digui a quant la paguen, els que s'hi enfilaran seran vostès. Mentre que un litre de súper 95 aquesta setmana ha costat a Barcelona 1,34 euros de mitjana, el mateix litre ha valgut a Washington 74 cèntims d'euro. El problema és que fa un any només en costava 54. I en fa dos 36. L'escalada dels carburants és un drama per a un país que ha d'agafar el cotxe fins i tot per anar a comprar el pa.

Els preus es van desplomar fa dos anys a causa de la crisi econòmica, que va reduir la demanda de combustible. Ara, en canvi, l'economia nord-americana emet senyals de recuperació i els peus pugen, i la guerra civil de Líbia ha acabat de donar l'empenta alcista.

Quan als nord-americans els toquen el galó de benzina, es giren cap a la Casa Blanca i l'assenyalen amb el dit. És la versió nord-americana del " Piove, porco governo! ", de manera que aquesta setmana Barack Obama s'ha donat per al·ludit, i abans-d'ahir va convocar roda de premsa per avisar els especuladors que en qualsevol moment pot ordenar posar al mercat la famosa reserva estratègica de petroli del país.

Obama va estar monòton, arrossegant el cansament dels divendres i circulant per la zona dels tòpics. Una roda de premsa de manteniment, grisa i dura, com el dia que feia a fora, i com la setmana que ha fet als Estats Units. Hi ha moments en què els països travessen fronteres mentals, dies en què succeeixen esdeveniments que no són necessàriament espectaculars però que ajuden a entendre una època. N'acabem de viure dos.

A Wisconsin, el Congrés de l'estat va aprovar la llei que priva els mestres, bombers o policies del dret a la negociació col·lectiva, i els obliga a dedicar més diners de la nòmina a pagar-se la sanitat i la pensió, amb l'excusa que no hi ha un dòlar.

La maniobra ha provocat un mes seguit de manifestacions al carrer, l'ocupació popular del Capitoli de Madison i la fugida de catorze senadors estatals al veí estat d'Illinois (on no podien ser atrapats per la policia de Wisconsin), per evitar que la votació tingués el quòrum requerit i posposar-la indefinidament. Però, dimecres, els republicans dirigits pel governador Scott Walker van reescriure la llei, van eliminar-ne les parts que requerien el quòrum, van cridar a votació i van guanyar 18-1.

Wisconsin ha estat el laboratori on s'ha provat que és possible acabar amb 50 anys de drets laborals considerats irreversibles, aprofitant que la gent del carrer està espantada per la crisi i és més conscient que mai dels límits de la despesa pública. Tant se val que els límits s'hagin assolit gràcies també a les rebaixes d'impostos als rics o al rescat multimilionari d'un sistema bancari enfollit.

Record de la Caça de Bruixes

L'altre episodi va tenir lloc a Washington, on el congressista republicà Peter King va recordar la Caça de Bruixes de McCarthy. Aquest cop l'objectiu no van ser els comunistes sinó els musulmans. El hearing pretenia descobrir si les comunitats musulmanes feien tot el que podien per aturar el radicalisme islàmic que pot derivar en terrorisme.

El congressista King, que ha tingut una setmana de televisió gratis, insistia que la comissió era sobre terrorisme, i no sobre religió, però el resultat va ser una audiència pública estigmatitzadora, com va evidenciar la congressista de Califòrnia Laura Richardson quan li va preguntar a un xèrif si quan es parla dels perills del terrorisme de radicals als EUA, caldria estendre-ho a altres grups. La resposta va ser:"Sí, per descomptat".

Els republicans continuen sense trobar el candidat que s'enfrontarà a Obama l'any que ve, però no perden ocasió per ensenyar una agenda que, de moment, encara té dues pàgines: la dels bons i la dels dolents.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT